El significat de la revolta a Tunícia.
... desde principios de los años ochenta, hemos visto el islamismo constituirse como la caja de resonancia del rechazo a la dualización social y a la marginación política. Al confesionalizar la conflictividad social, su estrategia consistía en organizar prestaciones sociales paralelas desarrollando formas de solidaridad y de apoyo con vocación caritativa: hospitales, escuelas de barrio, pequeños empleos, etcétera. El objetivo era volver a ocupar un espacio social abandonado por el Estado, creando a la vez una organización parapolítica y una contrasociedad, que supuestamente prefiguraba la sociedad religiosa prometida. Pero esta estrategia ya no logra aparentemente captar las aspiraciones elementales de las jóvenes generaciones. Las reivindicaciones sostenidas por estos jóvenes encolerizados están totalmente laicizadas: quieren derechos sociales, civiles y políticos para asegurarse ellos mismos su vida aquí abajo.
El islamismo ya no se presenta como una solución, puesto que no ha logrado cambiar la situación en estos últimos 20 años. Es más, muchos jóvenes, concretamente en Argelia, se quejan de que están atrapados entre dos sistemas, en efecto, antagónicos pero de hecho cómplices: el del poder y el igualmente cerrado y corrompido de la contrasociedad islamista. Su principal reivindicación es clara: democracia y libertad de expresión.
Este es un momento crucial, que vacía de sustancia el argumento sostenido por los regímenes autoritarios según el cual toda contestación a su dominación le hace el juego a los islamistas. Harán por supuesto todo lo posible para "islamizar" esta protesta con el fin de reprimirla más fácilmente a ojos de las clases medias y de Occidente. Pues su temor es que esas clases medias se unan a la revuelta de los jóvenes desheredados. Estarán de todas maneras obligados a hacer volver al Ejército a primera línea y nadie sabe lo que este hará, pero nada nos dice que vaya a apoyar a unos regímenes autoritarios tan gravemente deslegitimados. Pase lo que pase, esta revuelta de los descamisados marca el surgimiento de un nuevo ciclo político en el Magreb.
Sami Naïr, La revuelta de los descamisados, El País, 15/01/2011
http://www.elpais.com/articulo/internacional/revuelta/descamisados/elpepiint/20110115elpepiint_2/Tes?print=1
http://www.elpais.com/articulo/internacional/revuelta/descamisados/elpepiint/20110115elpepiint_2/Tes?print=1
Comentaris
I com l'Estat no complía les seves funcions, ja que l'Estat no té en comte els més pobres; llavors els grups islamistes actuen per poder solucionar aquest problema, és a dir, es una política paral·lela a l'oficial.
Encara que en un principi l'Estat ha de ser laïc, és a dir, no ha d'intervenir la religió en la política d'estat, aquest grup es revolta per islamitzar el sistema.
NAZARETH DÍAZ
En aquest text s'ens vol fer referència a que l'Estat passava olímpicament dels islàmistes i de les coses que aquests demanaven, com per exemple la llivertat d'expressió o la democràcia. Però l'estat cosiderava que ells no els hi devien res i per això, els islàmistes es revolten per tal de poguer solucionar el problema en el que estan capficats.
En teoria l'Estat no s'ha de decantar per cap tema relacionat amb la religió, és a dir, s'ha de presentar laíc davant aquests temes, però en aquest cas es revolta per islamitzar el sistema en el que es troben.
Aquest text ens explica clarament les diferencies entre la gent que té diners i la que no té tants diners. Ens diu que l’estat no fa les seves funcions i no es preocupa de la gent islamista , i que per tant el grup de islamistes intentant trobar una solució a aquest problema. I per tant, ells pensen que la millor manera és revoltar-se , amb l’objectiu principal de islamitzar el sistema en el que es troben ( encara que saben que la religió no pot intervenir en l’estat), i tenir els mateixos drets (llibertat d’expressió,..) . Amb lo qual podem dir que ells volen tenir el que és mereixen, segons el seu punt de vista. Per lo tant podem dir, que encara que moltes vegades l’estat ( poder polític) no fa la seva feina, el necessiten, ja que no es podria viure, pel simple fet de que hi haurien molts conflictes i no es conviuria bé,i un exemple seria la revolta que ens expliquen en aquest text.
Aquesta protesta la “islamitzaran” amb el propòsit de reprimir més fàcilment les classes socials, però de totes maneres l’exèrcit actuarà per parar això. Però al cap i a la fi, aquest és un bon començament per a canviar-ho tot.
Blanca Aguilar Pera
En aquest text, o article El significat de la revolta a Tunícia ens vol transmetre d'una manera o altra les emocions i els perquès d'aquesta revolta.
Les classes socials al Magreb estan molt diferenciades, és a dir, o hi ha una classe social alta i rica o una classe social baixa i per tant, pobre.
Tots els joves revolucionaris que estan causant aquesta revolta ho fan per defensar els seus pensaments i per a reivindicar que volen la democràcia i que s'aboleixin totes aquestes diferencies que l'Estat en comptes d'alleujar, empitjora ja que no fa res al respecte. Vol aconseguir tot el contrari, tot el que aquesta gent està reivindicant l'Estat els hi vol imposar ja que vol un Estat no laic, creient en l'islam i és aquest el fet principal de la revolta. Des del meu punt de vista, el govern tard o d'hora acabarà instaurant aquesta manera de gobernar, islamitzant el païs ja que al cap i a la fi és qui poseeix el poder.
A Tunícia, últimament, hi han hagut unes revoltes protagonitzades per diferents grups islamistes de les noves generacions, que tenen l’objectiu que el seu Estat sigui laic, i així també tindre drets socials, civils i polítics per poder gaudir d’una seguretat i d’una estabilitat suficient per viure sense cap mena de dificultat. Però sobretot, el que volen és democràcia i llibertat d’expressió, ja que no en tenen.
L’estat, que no fa gaire cosa, perquè no regula suficientment la societat, intentarà “islamitzar” aquestes reivindicacions, ja que el que més temen es que les noves generacions s’uneixin. Per poder frenar aquestes revoltes enviaran l’exèrcit, que de moment no se sap quina postura mantindrà. Des del meu punt de vista, això farà que comenci un nou cicle que farà canviar la manera de governar en la zona del Magreb.
Se estan intentando ganar al pueblo por que saben que los pobres son la gran mayoría de la población.
La revuelta también viene ya desde hace mucho años atrás, había un gobernador que era muy bueno y quería que todo el país fuese libre y con igualdad, al retirarse este uno de sus policías tomo el mando, al principio seguía sus pasos, pero después casi todos los beneficios que ganaba el estado lo guardaba el en una cuenta en Suisa haciendo creer que todo este dinero sería para el pueblo.
Al cabo de unos años un licenciado estaba vendiendo algunos productos en la calle con un carrito, la policía al ver esto le quito inmediatamente el negocio, a esto su dueño reacciono prendiéndose fuego, esta acción en como el último detonante de una gran explosión guardada des hace muchos años.
I el que demanaven amb aquestes revoltes fetes per joves grups d'islamistes era una democràcia i la llibertat dexpressió.
La resposta de l'estat podem dir k és inexistent perque no fa res al respecte sinó tot el contrari perque és un Estat no laic que creu en l'islam i és això per la qual cosa és causen akestes revoltes..
Finalment l'Estat decodeix enviar l'exèrcit per poder aturar momentàniament aquestes revoltes tot i que de moment no se sap com actuarà.
Jordi Sotomayor
La situació actual a Tunísia descrita pel text ens mostra una clara diferència entre les dues possibles classes socials que existeixen avui dia allà, és a dir, bàsicament, o la pobresa o la riquesa extrema, no existeix cap classe intermèdia. D’altra banda, ens dona també una visió sobre la marginitat per part de l’Estat cap a les classes socials d’un nivell econòmic més baix en comparació amb les d’un més alt. Com a conseqüència a aquestes diferències, sorgeixen unes revoltes conflictives originades per grups de joves de Tunísia, que demanen un Estat laic que es preocupi més per ells i per els pobres i exigeixen uns drets polítics, socials i civils.
El seu objectiu és aconseguir una millor qualitat de vida i una seguretat assegurada. També volen que existeixi una societat igualitària per a totes les posicions socials respecte el tema econòmic, entre d’altres, ja que existeixen moltes diferències dintre d’aquest àmbit.
Sobretot demanen democràcia, és a dir, una lliure elecció a l’hora d’escollir els seus dirigents, i llibertat al moment d’expressar-se, ja sigui tant els seus pensaments, com les seves idees, els seus punts de vista...
El propòsit d’aquests joves és aconseguir un sistema laic.
Aquests són els motius d’aquesta protesta, encara que tot i així la intervenció de l’exèrcit possiblement acabarà amb tot això.
D’altra banda, ens explica que l’Estat no presta la suficient atenció a aquestes classes més desfavorides, i que no els té en compte a l’hora de prendre decisions.
Tot i que l’obligació de l’Estat hauria de ser mostrar-se laic en aquest assumpte, segurament que intentarà ‘’islamitzar’’ aquestes idees i reivindicacions per tal que siguin ben acceptades per a la resta de la població. La major por de l’Estat en aquests instants, és la possible unió de les noves generacions a aquests grups.
La meva opinió és que finalment, la forma de govern que continuarà al Magreb serà la del islam, ja que fins a dia d’avui, l’Estat és qui mana, qui fa i desfà, és a dir, qui posseeix tot el poder. Aquest fet serà l’ inici d’un canvi cap a una nova manera de governar.
1r BAT A
A Tunísia no existeix una clase menys o menys normal econòmicament, només rics, i pobres.
És revolten contra l'Estat per tal d'aconseguir més llibertats i sobre tot un estat digne, un estat laic.
Sense l'estat no i podrien viure, ja que hi han molts conflictes diversos que provoquen morts, etc..., pero amb l'estat que tenen allà és per tenir ganes de marxar.
Influeixen als mes joves, a les noves generacións, als que són mes facils d'enredar, per tal de que en un futur els serveixim com exercit o simplement per islamitzar.