Indigneu-vos, però dintre d´un ordre.

Es publica a Espanya un llibret del respetabilíssim diplomàtic francès Stéphane Hessel que porta com a títol Indignaos (Ed.Destino). El text està sent un èxit però m'ha sorprès molt una cosa. En els nostres opinadoris, tertuliódroms i altres espais de reflexió, s'ha notat una sorprenent unanimitat al voltant de la pertinència del llibre. Firmes de dretes que es posen afectuosos amb cada rescat bancari Firmes socialdemòcrates que aclamaven als antiavalots mentre dissolien les protestes per Bolonya. Vells esquerrans acomodats i liberals benintencionats. A tots els resulta d'allò més estimulant la literària indignació de Hessel. Això sí, sempre que es vengui empaquetada entre solapes i llom i provingui d'una veu venerable i que no sol gastar rastes. Tots sabem que l'últim contenidor bé cremat data del 77. Després, com tenim democràcia, qualsevol rebombori ha de ser convenientment catalogat com violència i reprimit a manera. Així que ens demanen que ens indignem però sense fer enrenou, amb ordre. Un sense sentit. Aquí a Barcelona tenim un company, Jona, vell militant de moviments socials detingut en més que estranyes circumstàncies i al que se li demanen 8 anys de presó per uns desordres en absolut provats. És a dir, per indignar de la manera errònia. A qui se li acut portar la indignació al carrer podent gaudir assegudet i llegint a casa dels pares. Llegiu Indignaos però ni se us acudeixi dur-lo a la pràctica, no sigui que acabeu ben estovats.

Antonio Baños, No os indignéis, Público, 14/04/2011

http://blogs.publico.es/antonio-banos/184/no-os-indigneis/