Revoltes i xarxes socials.
Les xarxes socials han tingut un paper important. Hi ha tres factors que expliquen el que ha passat: el polvorí, la metxa i l'espurna. El polvorí és la situació social, la metxa són, en aquest cas, les xarxes socials i la metxa, la mort del jove tunisià al desembre. La conjunció d'aquests tres elements va fer esclatar el polvorí, però encara hem d'analitzar més coses com quins elements socials intervenir i el grau de penetració d'aquestes xarxes en la població. Sóc escèptic, perquè les revolucions s'han anat succeint al llarg de la història i es van dur a terme sense Twitter ni Facebook.
El punt fonamental és que s'ha demostrat que les xarxes socials poden contribuir a la rebel•lia, que poden accelerar-la i provocar un major impacte informatiu, però no s'ha demostrat que serveixin per prendre el poder.
Parlar d'aquestes revoltes com revolució Twitter és exagerat. Serveixen com a eines per a les revolucions de la mateixa manera que en un altre temps s'utilitzaven els fusells o la televisió. Crec que Al-Jazira ha jugat un paper més transcendental i que ha sorgit un model mixt d'usos dels mitjans de comunicació. Si volem utilitzar bé les xarxes socials, hem d'entendre a la vegada les seves virtuts i els seus límits.
(...) En totes les revolucions o processos polítics intervenen les tecnologies. Amb Gorbatxov, va tenir una gran importància el fax. O en els cops d'estat del segle passat, el primer que feien els colpistes era prendre la tele. Avui seria impossible prendre totes les televisions i tancar les milers de webs que hi ha.
Sense cap dubte. Xina i l'Iran han demostrat que poden controlar la xarxa i a Egipte, Facebook ha servit per localitzar, detenir i controlar els activistes més molestos. És una realitat que no podem oblidar. Cal veure els dos elements de la situació.
Francis Pisani, “Twitter no sirve para tomar el poder”, entrevista de Pau Echauz, La Vanguardia, 11/04/2011
Comentaris