Sigues responsable i calla!

Fa uns dies la premsa del país va fer-se ressò del comunicat tramès pel director dels Serveis Territorials d'Ensenyament a Girona, senyor Albert Bayot, als directors d'institut de les comarques gironines, en el qual advertia que no disposen de cap autorització per fer declaracions als mitjans de comunicació sobre els assumptes interns.

Segons el senyor Bayot, fer copartícips els ciutadans de les preocupacions i les inquietuds dels ciutadans responsables de l'ensenyament pot provocar "conflictes".

Qui expedeix i amb quins criteris les autoritzacions per dir aquesta boca és meva? En els països democràtics els mitjans de comunicació sempre s'han nodrit de les declaracions dels ciutadans, expressades lliurement. Que el senyor Bayot, en tant que qui té la cadira manllevada no seu com vol, hagi de consultar el servei de premsa de la conselleria abans de fer una declaració pública, com d'altra banda havien de fer els seus predecessors, malgrat que ara el PSC fa veure que li ve de nou i en fa escarafalls, no vol dir que els directors, com a representants del claustre i el Consell Escolar, hagin de passar pel mateix adreçador. Autonomia de centre, sí, però només per callar i obeir.

En el seu missatge electrònic, el senyor Bayot parla d'evitar declaracions per no "generar conflictes", com si silenciant els conflictes, que són previs, els problemes s'esvaïssin. La premsa no només serveix per embolicar-hi l'entrepà, sinó per informar i exposar fets i opinions, convertint els conflictes en un debat enriquidor que al bon periodista pertoca contrastar i matisar. Perquè les inquietuds dels directors dels centres educatius també preocupen la societat, que bé deu tenir dret a conèixer-les i valorar-les, amb la certesa que el lector de premsa diària té prou criteri i maduresa per no deixar-se arrossegar pel primer conflicte que passi, i menys quan es pretén, des del poder, fer apologia de l'ocultació.

Davant la polèmica originada arran de les indicacions donades per no generar polèmica, la consellera d'Ensenyament va declarar a Els Matins de Catalunya Ràdio que "no es tractava de cap prohibició en el sentit de censura". Si una prohibició no té sentit de censura, quin altre sentit pot tenir, si no?

Com quan diem a algú que no ens agrada la seva cara, però que no s'ho prengui com una cosa personal. I sobretot: que estigui content i no es mogui. No fos cas que la foto sortís moguda.

Jordi Estrada, callats i alegrets, Regió 7, 02/04/2011