La força de les nacions.

Maella

Hi ha molta gent que no diferencia Estat de nació. És una distinció important arreu del món i també, és clar, a Espanya. Quan parlem d'Estat, ens referim a una organització politicoadministrativa, que pot afectar una sola nació o bé aplegar-ne moltes. La nació, en canvi, és la comunitat de persones unides per la història i la cultura, la llengua, els costums i les tradicions, el dret, el sentiment de pertinença i la voluntat de projectar-se cap al futur.

Per aquest motiu, les nacions són més fortes que no pas els estats: una Administració es pot fer, desfer i refer, però una nació té l'estabilitat i la cohesió que li donen els sentiments, les complicitats i els implícits compartits durant segles. De fet, les nacions europees s'han mantingut i imposat per damunt de molts estats. El Govern de Madrid, però, s'entesta a voler eliminar les diferències nacionals dins de l'Estat espanyol, i ho fa fins i tot als anuncis, on s'identifica a si mateix com «el Govern de la nació», en comptes de presentar-se com el Govern de l'Estat.

He tornat a pensar en tot això aquest cap de setmana que he passat a la Franja de Ponent, convidat per uns amics d'allà, treballadors infatigables a favor de la cultura catalana, que és la seva i la meva. La cosa és molt fàcil d'entendre: Fraga o Mequinença, per exemple, pertanyen a l'administració del Govern de l'Aragó, però han estat, i continuen essent, terres de parla i de cultura catalanes. El català és a les converses del carrer, parlen català -perquè l'han après a casa- els polítics, els botiguers, els mestres i els alumnes, els escriptors i els esportistes. El que resulta sorprenent és que no sigui la llengua (ni tan sols una de les llengües) de l'Administració, oficial i pública.

Al Principat això passava durant el franquisme, i fins i tot hi ha llocs en què encara passa. ¿L'Estat contra una nació? Pura insensatesa política.

J. M. Terricabras,¿L´Estat contra les nacions?, El Periódico de Catalunya, 16/03/2011