Quan el coratge s'alia amb la raó (Plató).

- Leontí, fill d'Asglaió, pujava pel Pireu per la part exterior del mur nord quan va advertir uns cadàvers que estaven per terra al costat del botxí. Va començar, llavors, a sentir desitjos de veure'ls, però, alhora, li causavan repugnància i se'n retreia, i així va estar lluitant i cobrint-se la cara fins que, venut per la seva apetència, va obrir els ulls de bat a bat, va córrer cap els mort i va dir: "Aquí els teniu, maleïs, atipeu-vos del bonic espectacle!"

- Jo també ho havia sentit.

- Doncs aquesta història mostra que la còlera combat de vegades amb els desitjos com una coa diferent d'ells.

- Ho demostra, en efecte.

- I no advertim també sovint, quan le concupiscències intenten forçar algú contra la raó, que ell s'insulta a si mateix i s'enfada contra allò que el força dins seu i que, com en una baralla entre dos enemics, la còlera es fa en ell una aliada de la raó? (...)

- ...

- I què passa quan creu que pateix injustícia? ¿No li bull la còlera i s'enfada i s'alia amb el que li sembla just i, fins i tot passant gana i set i totes les crueses d'aquesta vida, les suporta i triomfa i no cessa en els sus nobles propòsists fins que es porta a terme, mor o s'amanceix, cridat per la seva pròpia raó, com un gos és cridat pel pastor?

- Aquesta comparació és exacta i, en efecte, a la nostra ciutat vam posar els auxiliars com a gossos a disposició dels governsnts, que són els pastors d'aquella.

- Has entès perfectament el que he volgut dir. I fixa't ara en aquest altre assumpte.

- Quin?

- Que se'ns revela, pel que fa a la còlera, el contrari del que dèiem fa un moment: abans pensàvem que era quelcom concupiscible i ara confessem que, ben lluny d'ixò, en la lluita de l'ànima fa armes a favor de la raó.

- Totalment cert.

Plató, La República, llibre IV 427-347