Demostració de l'existència de les coses materials (Descartes).

3) Però ara que començo a conèixer-me millor i a descobrir més clarament l'autor del meu origen, certament no penso que hagi d'admetre temeràriament totes les coses que els sentits semblen ensenyar-nos, però tampoc no penso que totes en general s'hagin de posar en dubte. (...)

... aquestes idees sovint se'm presenten sense cap intervenció meva i fins i tot, a vegades, en contra de la meva voluntat; aleshores necessàriament s'ha de trobar en alguna substància diferent de mi, en la qual estigui continguda formalment o eminentment tota la realitat que objectivament hi ha en les idees produïdes per aquesta facultat. I la substància en qüestió és

a) o bé un cos, és a dir, una naturalesa corpòria que contingui de manera formal i efectiva tot el que hi ha objectivament i per representació en aquestes idees, 

b) o bé Deú mateix

c) o alguna altra criatura més noble que el cos on això mateix estigui contingut eminentment. 

Doncs bé, com que Déu no és enganyador, 

a) és molt evident que no m'envia aquestes idees immediatament per si mateix,

b) ni tampoc mitjançant alguna criatura en què la realitat d'aquestes idees no estigui continguda formalment, sinó només eminentment.

c) (han de ser les coses corpòries) Perquè en no haver-me donat cap facultat per saber això, sinó al contrari, una gran tendència a creure que les idees parteixen de les coses corpòries (...)

... per tant, cal admetre que aquestes coses corpòries existeixen.

Descartes, Meditacions Metafísiques, VIena meditació

Esquema:

1- Cal ser prudent alhora de rebutjar les idees que tenen un origen en l'experiència: sembla que hi ha una realitat externa causant de un deteminat tipus d'idees (idees adventícies).

2- Quina és la realitat causant d'aquestes idees?

2.1. les realitats corpòries?

2.2. Déu mateix?

2.3. o una altra realitat que no és ni corpòria ni divina?

3. Com que Déu no és enganyador la resposta correcta és ...

3.1. no pot ser Ell,

3.2. ni una realitat no identificada

3.3. seran les coses corpòries. I si són elles, aquestes coses existeixen.

4. Com ho sabem? Déu no ens ha dotat de cap facultat per saber-ho, però sí d'una tendència per creure que existeixen les coses corpòries i que aquestes són les causes d'algunes de les nostres idees.