El Déu benefactor i la consolidació de la certesa.

Tanmateix, possiblement no siguin les coses corpòries tal com les percebem pels sentits, perquè aquesta percepció dels sentits sovint és molt fosca i confusa, però com a mínim cal reconèixer que totes les coses que concebo d'una manera clara i distinta, és a dir, parlant en general, totes les coses que formen part de l'objecte de la geometria especulativa, es troben veritablement en els cossos (qualitats primeres),

però pel que fa a la resta de coses que o bé són particulars, com per exemple que el sol tingui aquesta mida i aquella figura, etc., o bé són concebudes d'una manera menys clara i distinta, com ara la llum, el so, el dolor i altres de semblants (qualitats secundàries), veritablement, malgrat ser tan dubtoses i incertes, amb tot, com que Déu no és enganyador i, per consegüent, no ha permès que hi hagi cap falsedat en les meves opinions sense conferir-me una facultat capaç de corregir-la, crec que puc concloure amb seguretat que en mi tinc els mitjans per conèixer-les amb certesa.

Descartes, Meditacions Metafísiques, VIena meditació