L'edat de l'acceleració (Hartmunt Rosa)
Si definim el nostre present, és a dir, el real proper, com un període prou estable i durador perquè ens permeti experiències que facin possible construir l’avui i el pervindre proper, un temps suficient perquè els nostres aprenentatges ens serveixin i puguin ser transmesos de manera que poguéssim esperar-ne més o menys fiables, llavors es constata una que el present hi ha tremenda compressió del present.
A l’edat de l’acceleració, el present sencer es torna inestable, s’escurça, assistim al desgast i l’obsolescència ràpida dels negocis, de les tecnologies, dels objectes quotidians, dels matrimonis, de les famílies, dels programes polítics, de les persones, de l’experiència, del coneixement, del consum.
En la societat premoderna, anterior a la gran indústria, el present vinculava com a poc tres generacions, perquè el món no canviava gaire entre l’avi i el nét i l’un podia trametre a l’altre la seva experiència i els seus valors.
En l’alta modernitat, durant la primera meitat del segle 20, l’experiència es va compactar en una sola generació: l’avi sabia que el present dels seus néts seria diferent del seu, que no tenia gran cosa a ensenyar-los; les noves generacions es convertien en vectors d’innovació, la seva tasca consistia a crear un nou món, com en Maig del 68, per exemple.
No obstant això, en la modernitat tardana dels nostres dies, el món canvia diverses vegades en una sola generació. És el pare qui no té gaire res a ensenyar als seus fills sobre la vida familiar, que es reconstrueix constantment, ni sobre les carreres que tenen futur, ni sobre les noves tecnologies. Podeu fins i tot escoltar nois de 18 anys parlant d’ “abans” per referir-se a quan en tenia 10. i joves especialistes deixen en ridícul un expert, no gaire més gran que ells però que ja no està ‘up to date’. El present s’escurça, fuig, i el nostre sentiment de realitat, d’identitat, disminueix en el mateix moviment.
Auxili!! Tot va massa de pressa!!
entrevista a Hartmunt Rosa
Le Monde Magazine, 29/08/2010
Dossier dedicat a Harmut Rosa
Filosofia i Pensament de Ramon Alcoberro
Comentaris