Naturalisme cartesià i el món material que ens envolta (VI meditació)

 

A més d'això, la naturalesa m'ensenya que hi ha molts altres cossos al meu voltant, entre els quals n'hi ha que em cal perseguir i d'altres que em cal evitar. I, certament, com que percebo diferents tipus de colors, de gustos, de sons, de calor, de duresa, etc., concloc amb certesa que en els cossos d'on provenen totes aquestes diverses percepcions dels sentits hi ha varietats que hi corresponen, tot i que potser aquestes varietats no siguin en efecte semblants a les de les percepcions. I també, com que algues d'aquestes diverses percepcions dels sentits em són agradables i d'altres no, puc inferir una conseqüència totalment certa: que el meu cos (o més aviat jo mateix tot sencer, en tant que compost de cos i ànima) pot rebre diverses comoditats o incomoditats d'altres cossos que l'envolten. (...)

Doncs bé, aquesta naturalesa m'ensenya amb prou encert a evitar les coses que causen en mi la sensació de dolor i a adreçar-me a les que em comuniquen plaer; però a part d'això no veig que m'ensenyi que, d'aquestes diverses percepcions dels sentits, haguem de concloure mai res pel que fa a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que l'esperit les hagi examinat abans amb de compte i detingudament. Perquè em sembla que conèixer la veritat d'aquestes coses correspon només a l'esperit, i no pas al compost d'esperit i cos. 

Descartes, Meditacions Metafísiques, VIena meditació