Les raons per no creure en les raons de l'experiència (Descartes)

2) Però més tard diverses experiències van arruïnar a poc a poc tot el crèdit atorgat als sentits, perquè vaig observar molt sovint que torres que de lluny m'havien semblat rodones de prop em semblaven quadrades, i que estàtues colossals erigides al capdamunt d'aquestes torres semblaven petites observades des de baix (...) 

I, tanmateix, sabia que persones amb les cames i els braços tallats encara notaven mal a l'extremitat perduda (referència al fenomen del membre fantasma), la qual cosa em va fer pensar que tampoc no podia estar segur que em fes mal algun dels meus membres, encara que m'ho semblés.

I després encara vaig afegir a aquestes raons de dubte dues més de molt generals. La primera és que mai no he cregut sentir res, estant despert, que alguna vegada no pogués haver cregut sentir mentre dormia, i com que no crec que les coses que em sembla sentir quan dormo provinguin de cap objecte fora de mi, no veia per què em calia, per contra, tenir aquesta creença pel que fa a les coses que em sembla sentir quan estic despert.

I la segona és que, no coneixent encara -o, més ben dit, fent veure que no el coneixia-, l'autor del meu ésser, no veia res que pogués impedir que la naturalesa m'hagués fet de tal manera que m'equivoqués fins i tot en les coses que em semblaven més certes.

Descartes, Meditacions Metafísiques, VIena meditació

1ª raó: els sentits sovint m'enganyen

2ª raó: hipòtesi del somni

3ª raó: hipòtesi del geni maligne