Quan la naturalesa m'enganya (VI Meditació cartesiana)

 

Ara, ja només es presenta encara una dificultat pel que fa a les coses que la naturalesa m'ensenya que he de perseguir o evitar i quant a les sensacions internes que ha posat en mi ja que de vegades m'han semblat errònies, de manera que em sembla que soc directament enganyat per la meva naturalesa. Per exemple, el gust agradable d'una vianda en la qual haguessin posat verí em pot invitar a prendre'm el verí i, així, a equivocar-me. és cert, de tota manera, que en això la naturalesa pot ser excusada, perquè només em fa desitjar la vianda en la qual hi ha un sabor agradable, i no pas a desitjar el verí, que no coneix; de manera que d'això només puc concloure que la meva naturalesa no ho coneix tot plenament i universalment; cosa de la qul no cal estranyar-se, perquè l'home, que és de naturalesa finita, només pot tenir un coneixement d'una perfecció limitada.

Però també ens enganyem bastant sovint en les coses a les quals la naturalesa ens condueix directament, tal com passa als malalts quan volen beure o menjar coses que els poden fer mal. (...) si considero el cos de l'home com una màquina fabricada i composta d'ossos, nervis, músculs, venes, sang i pell, (...) no deixés de moure's (...) per la disposició dels seus òrgans, llavors admeto fàcilment que tan natural seria a aquest cos -si, per exemple, fos hidròpic- patir la sequedat de la gola que acostuma a indicar a l'esperit la sensació de set (...) com li seria natural, sense tenir cap malaltia, que una sequedat de gola d'aquesta mena l'impulsés a beure pel seu propi bé. (...) considerant que la màquina del cos humà ha estat formada per Déu pot tenir en si mateixa tots els moviments que sol tenir, hi ha raons per pensar que no segueix l'ordre de la seva naturalesa quan la gola està seca i el fet de beure la perjudica, reconec, amb tot, que aquesta última manera d'explicar la naturalesa és molt diferent a l'altra. (...)

Però realment, tot i que només sigui donar una denominació exterior el fet de dir del cos hidròpic que té la naturalesa corrompuda perquè sense necessitat de beure nota la gola seca i àrida, amb tot, pel que fa al compost sencer -és a dir, a l'esperit o ànima unida al cos- no és una pura denominació, sinó un veritable error de la naturalesa tenir set quan beure el perjudica tant i, per consegüent, encara queda examinar com la bondat de Déu no impedeix que la naturalesa de l'home, entesa d'aquesta manera, sigui fal·laç i enganyosa. 

Descartes, Meditacions Metafísiques, VIena meditació