Naturalisme cartesià i demostració de l'existència d'un cos (VI meditació).

I, en primer lloc, no hi ha cap dubte que tot el que la naturalesa m'ensenya conté alguna cosa de veritat.

Perquè la naturalesa, considerada en general, entenc Déu mateix o bé l'ordre i la disposició que Déu ha establert en les coses creades. I per la meva naturalesa en particular, entenc el conjunt o reunió de totes les coses que Déu m'ha donat. (s'inclouria també la forta inclinació per a la qual crec que algunes idees són causades per coses corpòries).

Doncs bé, el que m'ensenya aquesta naturalesa de manera més explícita i sensible és que tinc un cos, que es troba malament quan sento dolor i que necessita menjar o beure quan tinc les sensacions de gana o set, etc. I, per tant, no he de tenir cap dubte que, en això, hi ha alguna cosa certa.

Descartes, Meditacions metafísiques, VIena meditació