bona vida (diccionari H.G. Frankfurt).

 

bona vida: Tenir menys és compatible amb tenir prou; tenir un nivell de vida inferior a un altre no significa viure malament. (...) No hi ha connexió necessària entre ocupar el nivell inferior de la societat i ser pobre en el sentit en què la pobresa constitueixi una barrera seriosament i moralment qüestionable per portar una bona vida. (67)

Suposem que se’ns suggereix que una vida radicalment inferior a altres no pot ser una bona vida. Por estar-se d’acord en què una bona vida és menys bona que una altra, però la simple inferioritat no implica que una vida sigui necessàriament dolenta. Tal vegada fins i tot pot admetre’s el fet que una vida és considerablement inferior a altra. Però suposem que algú insisteix en què la noció de ser radicalment inferior implica no només que una vida no és tan bona com les altres, sinó que aquesta vida queda clarament per sota del llindar que separa les bones vides de les que no ho són.

Acceptem, doncs, com una veritat conceptualment necessària, que les vides radicalment inferiors són sempre dolentes. En aquest cas, seria completament raonable estar d’acord amb el fet que la radical inferioritat en les perspectives vitals d’algunes persones realment és perversa. Però ¿per què és perversa? La perversitat no consisteix en la circumstància de què les vides inferiors siguin desiguals respecte a les altres. Que algunes persones no visquin bé és dolent no perquè els altres visquin millor. La perversitat consisteix, simplement, en el fet evident que les vides dolentes són dolentes. (69)

Quan algú es pregunta si està satisfet amb els recursos que té a la seva disposició o quan avalua el nivell del seu benestar, ¿què és realment important que prengui en consideració? Les valoracions que desitja efectuar són personals; tenen a veure amb la naturalesa específica de la seva pròpia vida. Sembla evident que el que ha de fer-se és establir aquesta valoració sobre la base d’una estimació realista de fins a quin punt el curs de la seva vida s’ajusta a les seves capacitats individuals, satisfà les seves necessitats específiques, compleix amb les seves plenes potencialitats i l’aporta el que busca. (70)

Harry G. Frankfurt, Sobre la desigualdad, Paidós Contextos, Barna 2016