bona vida (diccionari H.G. Frankfurt).
bona vida: Tenir menys és
compatible amb tenir prou; tenir un nivell de vida inferior a un altre no significa
viure malament. (...) No hi ha connexió necessària entre ocupar el nivell
inferior de la societat i ser pobre en el sentit en què la pobresa constitueixi
una barrera seriosament i moralment qüestionable per portar una bona vida. (67)
Suposem que se’ns
suggereix que una vida radicalment inferior a altres no pot ser una bona vida.
Por estar-se d’acord en què una bona vida és menys bona que una altra, però la
simple inferioritat no implica que una vida sigui necessàriament dolenta. Tal
vegada fins i tot pot admetre’s el fet que una vida és considerablement
inferior a altra. Però suposem que algú insisteix en què la noció de ser
radicalment inferior implica no només que una vida no és tan bona com les
altres, sinó que aquesta vida queda clarament per sota del llindar que separa
les bones vides de les que no ho són.
Acceptem, doncs,
com una veritat conceptualment necessària, que les vides radicalment inferiors
són sempre dolentes. En aquest cas, seria completament raonable estar d’acord
amb el fet que la radical inferioritat en les perspectives vitals d’algunes
persones realment és perversa. Però ¿per què és perversa? La perversitat no
consisteix en la circumstància de què les vides inferiors siguin desiguals
respecte a les altres. Que algunes persones no visquin bé és dolent no perquè
els altres visquin millor. La perversitat consisteix, simplement, en el fet
evident que les vides dolentes són dolentes. (69)
Quan algú es
pregunta si està satisfet amb els recursos que té a la seva disposició o quan
avalua el nivell del seu benestar, ¿què és realment important que prengui en
consideració? Les valoracions que desitja efectuar són personals; tenen a veure
amb la naturalesa específica de la seva pròpia vida. Sembla evident que el que
ha de fer-se és establir aquesta valoració sobre la base d’una estimació
realista de fins a quin punt el curs de la seva vida s’ajusta a les seves
capacitats individuals, satisfà les seves necessitats específiques, compleix
amb les seves plenes potencialitats i l’aporta el que busca. (70)
Harry G. Frankfurt, Sobre la desigualdad, Paidós Contextos,
Barna 2016
Comentaris