La sexualitat freudiana.

Un dels temes més conflictius de la psicoanàlisi fou la importància que donà a la sexualitat com a factor motor de la major part del nostre comportament. Bona part de les nostres pulsions humanes són de naturalesa sexual i ja són presents en el moment de nàixer (innates). A la pulsió amorosa l´anomenarà libido o Eros.

Per a la moral tradicional, l´infant era un ésser asexuat que havia d'esperar a la pubertat (al voltant dels dotze anys) per iniciar les seves experiències eròtiques. Des del punt de vista de la moral tradicional, el sexe era identificat amb la genitalitat i només era acceptat dins el matrimoni amb una finalitat purament procreadora. Per Freud el concepte de sexualitat té un significat molt més ampli: fa referència a la necessitat que té tot individu d´ésser estimat, on la genitalitat i la procreació només són una part.

Freud, a partir de la seva experiència terapèutica, assenyalà que la major part de les malalties mentals de les persones adultes tenien el seu origen en traumes que havien patit en la seva infantesa i que sovint tenien relació amb el sexe. Fins i tot creà tota una teoria de la constitució de la personalitat humana que tenia com a base el desenvolupament de la sexualitat infantil i com era reprimida. La idea de fons era que l´infant és el pare de l´adult.

Manel Villar

Què és la psicoanàlisi?

- En primer lloc és una teràpia, és a dir, una tècnica utilitzada per curar malalties psíquiques.

- En segon lloc és una teoria general de la personalitat i una descripció de l´aparell psíquic humà.

- En tercer lloc és una interpretació de la societat, la cultura, l´art i la religió.