El jo freudià i els mecanismes de defensa.

Anna Freud

Un Jo dèbil és susceptible d´ésser un Jo malalt. La tasca principal d'aquesta instància és consensuar les exigències, gairebé sempre oposades, de l´Allò i del Super-jo. Un Jo claudicant davant les exigències del Super-jo serà un Jo obsessionat per la idea de pecat i dominat pels sentiments de culpabilitat, un fanàtic, un purità, un inconformista radical, un Jo molt autoexigent que viu condicionat per la por al fracàs. Un Jo esclavitzat per l´Allò serà un Jo amoral, asocial, mancat de consciència moral: sense noció del que és el bé i el mal, un Jo temerari i autodestructiu: incapaç d´establir quins són els seus límits. 

El Jo posseeix un seguit de mecanismes per defensar-se de la pressió de les altres dues instàncies.El Jo no s´enfronta directament amb l´Allò i el Super-jo, sinó que fa servir unes estratègies indirectes. Són els anomenats mecanismes de defensa. El desenvolupament teòric d´aquesta qüestió, que Freud només va insinuar, fou obra de la seva filla Anna. Hi destacarem uns quants:

- racionalització: el Jo s´ha deixat endur per alguns impulsos irracionals de l´Allò. El Jo ha de protegir-se justificant l´acció davant la censura del Super-jo.

- anul.lació: per lliurar-se d´un passat agobiant amb el qual no se sent massa a gust, el Jo s´imagina que no ha existit, tracta d´esborrar-lo del seus records (no assumeix la seva història)

- negació: el Jo ignora les circumstàncies presents que li plantegen dificultats o que no s´atreveix a superar (és una fugida de la realitat)

-introjecció: el Jo no és capaç de tenir una relació afectiva normal amb una persona. El Jo crea una representació interna mental d´aquella persona i conversa interiorment (monòleg amb un fantasma)

-projecció: el Jo no accepta determinades accions i comportaments pròpies i les refereix a altres persones (l´odi que sento per aquella persona, és l´odi que aquella persona sent per mi)

- desplaçament: el Jo atribueix la culpa d´una frustració no a ell mateix sinó a un altre (recerca d´algú que assumeixi la culpa)

- formació reactiva: el Jo no accepta una determinada conducta o uns determinats desitjos i els substitueix per unes conductes o uns desitjos oposats (l´odi verdader és substituït per un amor fora de lloc, la violència esdevé afectuositat)

- fixació: repetició de conductes lligades a un fet passat

- regressió: retorn a fases evolutives superades

- repressió: rebuig d´impulsos inacceptables o no assumibles pel Jo

- conversió: somatització de tensions o de conflictes de tipus psíquic.

- sublimació:  desviació dels desitjos originals cap a objectes o activitats acceptades socialment.

Manel Villar