Els sentits "positiu" i "negatiu" de la llibertat, segons Isaiah Berlin.
Isaiah Berlin |
Berlin ens indica que la llibertat negativa equival a la no-interferència, a la possibilitat d'actuar com millor ens sembli sense que ningú no s'interposi o obstaculitzi els nostres actes. Escriu Berlin: "Normalment es diu que sóc lliure en la mesura que cap home ni cap grup d'homes interfereixi en la meva activitat (...) la llibertat política es, simplement, l'espai en el qual un home pot actuar sense der obstaculitzat per uns altres. Jo no sóc lliure en la mesura que altres m'impedeixen fer el que no podria fer si no m'ho impedissin".
Es tractaria de disposar d'un espai exempt de coacció. La coacció i la llibertat tindrien una relació simètrica inversa: com més creix l'una, més petita es fa l'altra i viceversa (...). Aquesta llibertat suposa que una determinada persona no troba impediments per seguir alguna conducta (absència d'obstacles), així com l'absència de constriccions, és a dir, la no-existència d'obligacions de seguir una determinada conducta.
És el mateix Isaiah Berlin qui ens ha ofert el que es podria considerar una mena de concepció canònica de la llibertat positiva en termes següents: "El sentit "positiu" de la paraula llibertat es deriva del desig de l'individu de ser el seu propi amo. Vull que la meva vida i les meves decisions depenguin de mi mateix, i no de forces exteriors, siguin del tipus que siguin. Vull ser l'instrument dels meus propis actes voluntaris i no altres homes. Vull ser un subjecte i no un objecte; vull persuadir-me per raons, per propòsits conscients meus i no per causes que m'afectin, per dir-ho així, des de fora. Vull ser algú, no ningú; vull actuar, decidir, i que no decideixin per mi; dirigir-me a mi mateix i no ser accionat per una naturalesa externa o per altres homes com si fos una cosa, un animal o un esclau incapaç de fer el meu paper com a humà, és a dir, concebre i realitzar fins i tot conductes pròpies."
Miguel Carbonell, La libertad. Dilemas, retos y tensiones, Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Jurídicas, 2008
Comentaris