Els sentits "positiu" i "negatiu" de la llibertat, segons Isaiah Berlin.

elfustetorcidodelahumanidad1
Isaiah Berlin

Berlin ens indica que la llibertat negativa equival a la no-interferència, a la possibilitat d'actuar com millor ens sembli sense que ningú no s'interposi o obstaculitzi els nostres actes. Escriu Berlin: "Normalment es diu que sóc lliure en la mesura que cap home ni cap grup d'homes interfereixi en la meva activitat (...) la llibertat política es, simplement, l'espai en el qual un home pot actuar sense der obstaculitzat per uns altres. Jo no sóc lliure en la mesura que altres m'impedeixen fer el que no podria fer si no m'ho impedissin".

Es tractaria de disposar d'un espai exempt de coacció. La coacció i la llibertat tindrien una relació simètrica inversa: com més creix l'una, més petita es fa l'altra i viceversa (...). Aquesta llibertat suposa que una determinada persona no troba impediments per seguir alguna conducta (absència d'obstacles), així com l'absència de constriccions, és a dir, la no-existència d'obligacions de seguir una determinada conducta.

És el mateix Isaiah Berlin qui ens ha ofert el que es podria considerar una mena de concepció canònica de la llibertat positiva en termes següents: "El sentit "positiu" de la paraula llibertat es deriva del desig de l'individu de ser el seu propi amo. Vull que la meva vida i les meves decisions depenguin de mi mateix, i no de forces exteriors, siguin del tipus que siguin. Vull ser l'instrument dels meus propis actes voluntaris i no altres homes. Vull ser un subjecte i no un objecte; vull persuadir-me per raons, per propòsits conscients meus i no per causes que m'afectin, per dir-ho així, des de fora. Vull ser algú, no ningú; vull actuar, decidir, i que no decideixin per mi; dirigir-me a mi mateix i no ser accionat per una naturalesa externa o per altres homes com si fos una cosa, un animal o un esclau incapaç de fer el meu paper  com a humà, és a dir, concebre i realitzar fins i tot conductes pròpies."

Miguel Carbonell, La libertad. Dilemas, retos y tensiones, Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Jurídicas, 2008

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació