La psicoanàlisi com a teoria crítica de la cultura.

Freud

Freud, en l´última etapa de la seva vida, va fer servir els sonceptes psicoanalítics per desenvolupar una veritable interpretació dels fenòmens culturals. Amb el terme cultura, el pare de la psicoanàlisi designa a tot un conjunt d´actes humans (produccions i institucions humanes), que allunyen la humanitat dels animals i de la natura en general i que responen a dues finalitats: protectora (per sobreviure, els humans han de sotmetre la natura) i reguladora (per no desaparèixer, els humans han d´establir normes que facilitin una convivència el més pacífica possible entre ells). Paradoxalment la cultura, allò que es defineix com l´oposat a la natura, neix de la necessitat purament natural de sobreviure.

L´ésser humà busca satisfer unes determinades pulsions. A aquest desig se li oposen limitacions de tipus físic (el seu propi cos, el medi natural) i limitacions de tipus social (els altres éssers humans). Amb el principi de realitat, el Jo intenta ajustar les exigències de l´Allò al nostre entorn, físic o humà. Per aconseguir-ho, se serveix de dues manifestacions culturals: la tècnica (el treball) i la vida comunitària. La tècnica permet superar les limitacions físiques internes (propi cos) i externes (medi natural). La vida comunitària o societat permet una vida més segura i còmoda.

Tanmateix, aquestes gratificacions van acompanyades de determinades repressions. La vida comunitària, per exemple, ofereix les seves satisfaccions a canvi de censurar determinades pulsions: l´incest i la violència contra els més propers. Justament, les seves lleis originals i fonamentals són: no mataràs i no cometràs incest. Aquestes dues normes són interioritzades per l´individu quan només és un infant, constituïnt l´anomenat Super-jo. Segons Freud, a mesura que les cultures progressen, el nombre de normes i d´institucions socials creades per fer acomplir aquestes normes augmenta, és a dir, la pressió que el Super-jo exerceix sobre el Jo es va fent més forta. Aquesta situació provoca un malestar creixent entre la gent i afavoreix l´aparició de moviments socials i ideologies que reivindiquen el retorn a formes culturals més primitives o a certes manifestacions de salvatgisme, on domina la llei del més fort (descriu l´atmosfera social de principis del segle XX que va afavorir l'aparició dels radicalismes polítics que feien de l´ús de la violència el seu mitjà preferit per imposar llurs idees).

Manel Villar