Es pot mesurar la felicitat?

La llibertat és un dret "inherent i inalienable" dels ciutadans dels Estats Units, juntament amb la "recerca de la felicitat". Observin aquí la diferència, que és una mostra de la saviesa dels Pares Fundadors. La Declaració d´Independència garanteix la llibertat però, en el que es refereix a la felicitat, només hi assegura la recerca.

La felicitat és difícil de quantificar i, en ser el més fugisser dels sentiments, és més difícil de mantenir. La pot causar un petit raig de sol, un perfum portat per la brisa en un carrer animat, una frase bellament elaborada, una salsa saborosa, un record tendre o un passatge de l´Oda a l´alegria.

La seva cosina, la satisfacció, està lleugerament imbuïda d´una qualitat lleugerament diferent, potser d´un entusiasme més moderat que reconeix la llum eterna i la foscor de la vida, però que, mitjançant la saviesa i l´experiència, supera les fluctuacions d´ànim i de fortuna per arribar a ser prou feliç.

(...) Tenint en compte la dificultat de definir la felicitat, no ens sorprèn que els Estats no comptin amb un indicador oficial per saber fins a quin punt els seus ciutadans tenen èxit en la "búsqueda de la felicitat". (...) Se suposa que altres mesures, com les del creixement econòmic, l´ingrès per cap, la confiança del consumidor i l´esperança de vida, proporcionen una idea aproximada. (...)

Però amb l´incontrolat avenç de la tecnologia i de la productivitat en les societats desenvolupades, i l´augment de l´estrès que això comporta, cada cop més Governs es pregunten si l´increment del seu producte interior brut pot ser una mala guia del benestar. (...)

Al president Nicolas Sarkozy li han impressionat el treball de dos economistes que han estat guardonats amb el Nobel, Joseph Stiglitz i Amartya Sen, els quals creuen que la sostenibilitat i el benestar han de convertir-se en elements essencials de les medicions econòmiques.

Una organització, la Fundació Nova Economia, publica des de fa uns pocs any l´Index del planeta feliç. Vuit dels deu primers països s´hi troben a Llatinoamèrica, com Costa Rica en primer lloc i amb la Colòmbia sacsejada per la violència no molt lluny. Llatinoamèrica és, per descomptat, el mes desigual dels continents. També és, en general, un lloc de famílies sòlides, de llum solar intensa i de fortes tradicions, on la búsqueda del plaer supera sovint la búsqueda de beneficis.

El misteri es manté. Els índex de felicitat estan molt bé, però no crec que ens facin més feliços. L´avorriment és un mal terrible en les societats modernes.

Roger Cohen, La economía de la felicidad, The New York Times. El País, 02/12/2010