El retorn dels vells clixés sexistes.

Les feministes han criticat durant més de dos-cents anys el que les imatges artificials de la bellesa femenina s'estableixin com ideals als quals les dones han d'aspirar. Des de la Vindicació dels drets de la dona de Mary Wollstonecraft el 1792, fins a El segon sexe de Simone de Beauvoir el 1949, La dona eunuc de Germaine Greer el 1970 o El mite de la bellesa de Naomi Wolf el 1991, moltes dones intel•ligents i indignades han exigit la transformació d'aquests ideals. No obstant això, lluny de dissoldre's, els clixés s'han tornat més aclaparadores i poderosos que mai. De fet, en gran part de la nostra societat la imatge de la perfecció femenina a la qual es considera que les dones han d'aspirar està cada vegada més definida per l'atractiu sexual. Per descomptat que ser sexualment atractiu sempre ha estat, i sempre serà, un desig natural tant per als homes com per a les dones. Però és una determinada visió de la sexualitat femenina la que s'exalta en la publicitat, la música, la televisió, el cinema i les revistes per a aquesta generació. I és una imatge de la sexualitat femenina definida, més que mai, per la indústria del sexe.

Ara es tendeix a mostrar la sexualitat femenina a la limitada llum dels focus que il•luminen a una jove exhibicionista prima i de pits enormes donant voltes en roba interior al voltant d'una barra. Aquesta idea tan pobre del que significa ser sexy està relacionada amb la influència cada vegada major de la indústria del sexe, el desplaçament des del marginal fins la quotidianitat en la nostra societat pot observar-se en multitud de fenòmens: des del inesperat ressorgiment dels posats en topless, que anima moltes joves a pensar que el millor per assolir l'èxit consisteix a aparèixer en tanga en alguna revista per homes, fins el sobtat increment del nombre de clubs de cites i striptease, la moda de practicar diferents estils de balls eròtics o la popularitat dels llibres de memòries de prostitutes, en els quals es ve a dir que vendre sexe és per a les dones una forma magnífica de guanyar-se la vida. I, sobretot, en la presència molt més gran de la pornografia, a través d'internet, en les vides de molta gent jove. Aquest últim fenomen ha influït en els diaris, a les revistes, en la publicitat, a la televisió i en la música, que han començat a participar dels valors estètics del porno soft. Els missatges i valors de la revitalitzada indústria del sexe han fet efecte en molts homes i dones joves.

Natasha Walter, Muñecas vivientes. El regreso del sexismo, Editorial Turner, Madrid 2010