L´èxit xinès i els valors de la Il.lustració.

La cultura i la influència van allà on van els diners. La gent tendeix a pensar frívolament que qui té més diners és el més llest i, per tant, cal imitar-lo. A la Xina no li interessen els drets humans, ni el pluralisme d´idees i interessos, ni les organitzacions independents sorgides de la societat civil, ni el debat polític, ni una premsa lliure on es pugui manifestar la crítica i el desacord. Al món en vies de desenvolupament, veuen l´èxit de la Xina i es pensen que la millor manera d´aconseguir-lo és un règim autocràtic de partit únic. Es miren les principals democràcies occidentals i les veuen afeixugades per uns sistemes d´inclusió i rendició de comptes lents i molt complexos. A mesura que la Xina creix, el món comença a fer marxa enrere per allunyar-se dels valors de la Il·lustració.

A. C. Grayling, El `gulag´ que Occident admira, Ara, 04/12/2010