Felix culpa

Gregorio Luri

Els mestres s´exigeixen tant a ells mateixos que sovint no poden estar a l´alçada de les seves pretensions. Potser haurien de ser menys arrogants en la formulació dels seus propòsits. Els projectes educatius van plens de bones intencions inassolibles. 

La preocupació per desenvolupar les competències del nen no hauria de deixar en segon lloc la d´evitar les seves incompetències. L´educador ha deser un expert en atordiments i desencerts per poder prescriure la teràpia corresponent en cada cas, analitzar amb intel.ligència la lògica d´un error i fer-la visible, comprensible, manipulable. L´aparició habitual del que no hi toca esdevindria així una oportunitat habitual d´aprenentatge a

l´interior de l´aula.

Com qie la principal manifestació de la malfeineria és el llenguatge, l´educadotr ha de saber quines són les maneres de parlar que condueixen a l´error (les fal.làcies), perquè la pobresa del llenguatge ens impedeix copsar la veritat de món. Els jesuites parlaven a la Ratio Studiorum, el text fundador de la seva revolucionària pedagogia, de la felix culpa, és a dir, l´error afortunat de l´alumne que disposa de les eines adients per aprendre de les seves errades. Els nostres error ens poden corregir eficaçment si som capaços d´entendre el seu llenguatge, aprenent d´aquesta manera dels desencerts en la nostra aspiració a l´encert.

Gregorio Luri, Anatomia del desencert, Criatures. Ara, 11/12/2010