Identitat individual i col•lectiva en el futbol.

En qualsevol col•lectiu, com el blaugrana, coexisteixen dues identitats diferents: la individual dels individus i la col•lectiva de l'equip. En el fons es tracta d'una profunda qüestió de la psicologia, l'etologia i la sociologia: aconseguir l'harmonia entre les identitats individuals (cadascú amb la seva) i una identitat col•lectiva (una comuna per a tots). És tan tràgic que la identitat col•lectiva sigui feble per defecte de cohesió entre els individus (en aquest cas l'individu es diu asocial i va perdut i indefens per la incertesa) com tràgic és que la identitat col•lectiva aixafeu la identitat individual per una excessiva cohesió social que l'individu no pot suportar. La qüestió és delicadíssima per una raó: només hi ha una situació d'harmonia entre infinites que no ho són. Localitzar i tenir cura és punt fràgil i màgic, crucial per a la convivència de jugadors dins d'un equip. Aquesta qüestió podria anomenar la qüestió de sobreconvivència. És la qüestió fonamental en un superorganisme d'organismes. Brillants jugadors com Ronaldinho, Eto'o i Ibrahimovic no assimilar del tot bé aquest detall essencial. La història de la humanitat també es comprèn en aquesta clau: individus anul•lats per col•lectius massa rígids o desorientats per col•lectius massa fluixos. La bona harmonia entre els individus i les seves lectius en la sobreconvivència política està en algun punt fràgil i delicat entre l'anarquia i el totalitarisme.

Com aconsegueix aquest Barça la seva harmonia entre la identitat de cada jugador i la identitat de l'equip? Això s'aconsegueix ¡amb un líder! Un líder no és qui redueix les hores de conversa o qui parla abans d'escoltar. No és qui té habilitat per dosificar el premi i el càstig. No és qui malbarata lleialtat que ningú li exigeix (cap amunt) i que exigeix lleialtat que ningú dóna de per si (cap avall). Un líder no és qui espanta (preferentment cap avall) i qui adula (preferentment cap amunt). No és qui amenaça i racionalització informació privilegiada. Un líder ho és segons sigui la seva saviesa. Un líder és el que aconsegueix que les persones actuen amb la convicció del que ha comprès. Un líder és, senzillament, de qui s'aprèn. Qui és un líder? Per exemple, Pep Guardiola.

Hi ha una altra identitat col•lectiva: la de l'afició. Comprendre és buscar i trobar el comú entre el que és diferent. Comprendre a l'afició del Barça comença per preguntar què tenen en comú els aficionats del Barça? A punt la més important: el goig intel•lectual per veure'l jugar.

Jorge Wagensberg, Barça: lo trivial y lo fundamental, El País, 16/12/2010

http://www.elpais.com/articulo/deportes/Barca/trivial/fundamental/elpepudep/20101216elpepudep_5/Tes?print=1