Arguments a favor i en contra de la prostitució.

L'assumpte de la prostitució és, sens dubte, una cosa més complexa, sobretot perquè hi ha dues idees que creen una gran distorsió conceptual. La primera suposa que hi ha hagut sempre, també ara i en el futur, una prostitució voluntària. Amb això se sobreentén que estem davant d'un ofici, una mica peculiar, s'admet, ja que es tracta del «més antic del món», s'afegeix amb sorna. La segona recorre a l'evidència que sense demanda masculina no hi hauria oferta, amb la qual cosa es reforça la idea d'un intercanvi carnal purament comercial i, per tant, d'un ofici. Fins i tot suposant que les dues idees fossin, en part, certes, aquest plantejament defuig l'essència del problema: la clara vinculació entre violació dels drets humans i el negoci de la prostitució. Un recent article de la magistrada Matilde Aragó, a la revista Jutges per a la Democràcia, sintetitza bé diversos estudis recents i explica fins a quin punt s'ha aguditzat a Espanya en l'última dècada la marginació de les dones prostituïdes i la violència que sobre elles exerceixen les màfies. La majoria són estrangeres provinents de països pobres, sense recursos ni formació, i en un 90% han estat objecte de tràfic per part de màfies que les extorsionen per obtenir enormes beneficis. Per això resulta sorprenent que posem tanta atenció en un tema estadísticament irrisori com el burca o el nicab, i siguem incapaços de ser conseqüents davant d'un drama que afecta milers de dones.

De la mateixa manera que antigament amb l'esclavitud, actualment el negoci de la prostitució mou molts diners: només a Espanya, 18.000 milions d'euros anuals. Això explica una certa hipocresia per part de polítics i mitjans de comunicació. Els primers obtenen uns ingressos, en alguns casos notables, per a les malparades finances municipals, i els segons es beneficien dels diners de la publicitat. Predomina, doncs, una perspectiva comercial i no ètica. Mirant l'assumpte en abstracte, els neoliberals afirmen que el negoci de la prostitució no és immoral ja que no perjudica cap de les dues parts. Però la realitat social ens indica que no és d'aquesta manera. Per aquest motiu crec que l'opció més coherent és l'abolicionista. Supera l'antiga recepta puritana anglosaxona, que prohibeix la prostitució però persegueix només les prostitutes. Rebutja frontalment la seva legalització, ja que seria a la pràctica un regal per als proxenetes i els traficants. I, finalment, se centra a perseguir el negoci i el client, alhora que busca sortides laborals per a aquestes dones. Admet que la seva eradicació total és improbable, però parteix de la base que la prostitució és essencialment explotació, fruit de la desigualtat social i de gènere. Suècia va fer el primer pas en aquesta direcció l'any 1999 i el balanç avui sembla positiu. Igual que en la lluita contra l'esclavitud, la batalla per l'abolició de la prostitució és una tasca de tots. I, sense cap mena de dubte, dels homes en primer lloc.

Joaquim Coll, ¿I si abolim la prostitució?, El Periódico de Catalunya, 20/12/2010
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20101220/abolim-prostitucio/630835.shtml