La identitat dels mbutis.

A finals dels anys 90 era a la República Democràtica del Congo fent la tesi doctoral. Com a bon antropòleg, estudiava els mbutis, més coneguts com els pigmeus africans. A l´est del país el procés de desforestació avançava ràpidament. Cada any la selva retrocedeix entre 5 i 10 quilòmetres. La idea era contrastar la identitat mbuti dels grups que vivien a l´interior de la selva, encara verge, amb aquells altres de frontera amb la modernitat, on l´hàbitat dels mbuti desapareixia. Un pigmeu sense selva ja no pot mantenir l´estil de vida pigmeu. La meva hipòtesi era que els pigmeus de l´interior mantindrien una identitat ancestral, mentre que aquells altres que patien l´atac del seu entorn natural es veuria desestructurat en tots els sentits, incloent-hi la seva identitat, fagocitada per grups bantus més poderosos. Una hipòtesi de pur sentit comú. Però també basada en la premissa essencialista, segons la qual els mbutis de l´interior de la selva mantindrien la seva identitat col·lectiva, mentre que la desestructuració dels mbutis fronterers els duria a la pèrdua de l´autoreconeixement i a la dissolució com a grup. M´equivocava.

Albert Sánchez Piñol, Ara que som pigmeus, Ara, 04/12/2010
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/12/catalanisme-essencialista.html