Tycho i Kepler: ciència, competència i assassinat.

Johannes Kepler

Quan el mes passat un grup de científics danesos i xecs exhumaren les restes de l´astrònom Tycho Brahe a Praga, no només desenterraren ossos i cabells; també aparegué una història digna de Hollywood.

L´argument gira al voltant de la batalla a mort lliurada entre Tycho, un noble fatxenda danès amb nas postís d´or i argent, i Johannes Kepler, el seu fràgil i gelós ajudant alemany, per descobrir el secret de l´univers.

Tycho Brahe

La pel•lícula podria començar a l´any 1566, amb el duel en el que Tycho va perdre el nas quan tenia 20 anys. Poc temps després, Tycho porta una pròtesi metàl•lica; viu en una illa amb un castell i un observatori, finançat pel rei de Dinamarca i equipat amb els instruments més precisos creats per observar els planetes i les estrelles.

Quan el rei mor, Tycho viatja a Praga, on resideix el seu nou mecenes, Rodolf II, líder del Sacre Imperi Romà.

Al llarg dels anys, Tycho es fa amb una reputació tot i identificant estrelles, entre les quals destaca una supernova. L´astrònom aspira a demostrar que tots els planetes, llevat la Terra, giren al voltant del Sol, que al mateix temps descriu una òrbita al voltant de la Terra.

Tycho contracta com a ajudant a Kepler, un jove de 28 anys que creu que Déu creà l´"harmonia" còsmica disposant les òrbites planetàries al voltant del Sol, de forma que les distàncies entre elles es corresponguessin amb determinades figures geomètriques.

Tycho pressiona perquè Kepler sigui anomenat matemàtic imperial. Però abans que el nomenament es formalitzi, Tycho contreu una malaltia terrible i sobtada després d´un àpat i mor 11 dies després a l´edat de 54 anys.

Model de Tycho Brahe

La seva mort es va atribuir al fet que no orinés malgrat beure intensament durant el banquet, la qual cosa sembla que li va causar danys en la bufeta. Però més tard, en la dècada de 1990, s´analitzaren alguns cabells de Tycho. Els investigadors trobaren nivells elevats de mercuri, inclosa una dosi molt alta que fos absorbida en 10 minuts durant les seves últimes 24 hores de vida.

Aquests descobriments inspiraren Heavenly Intrigue: Johannes Kepler, Tycho Brahe, and the murder behind one of History´s greatest scientific discoveries, un llibre publicat en 2004 pel matrimoni integrat per Joshua i Anna-Lee Gilder, ambdós periodistes.

Segons els autors, les proves que aporten els cabells apunten a dos episodis d´enverinament per mercuri, un en el moment de l´àpat i l´altre just abans de la mort, i assenyalen a Kepler com a principal sospitós.

"L´ambició de Kepler era demostrar la seva visió de l’arquitectura divina de l´univers de Déu", explica Joshua Gilder. "Cada cop que creu que Tycho s´interposa en el seu camí, s´encoleritzava"

Després de la mort de Brahe, Kepler va aconseguir el treball de matemàtic. Mai no va assolir demostrar el seu model d´arquitectura divina, però va aconseguir la fama gràcies als arxius de Tycho i a la seva idea segons la qual el Sol exercia algun tipus d´atracció sobre els planetes. Utilitzant dades de Tycho, va formular les seves tres lleis del moviment planetari. Els científics admeten l´enverinament, però diuen que no hi ha proves que hagués estat assassinat.

John Tierney, Desentrañado un misterio celestial, The New York Times. El País, 16/12/2010