El triomf de l´estètica de la purpurina rosa.
Al llarg del temps moltes feministes han defensat la necessitat d'animar a les nenes i els nens a jugar saltant-se els límits imposats pel seu sexe, argumentant que no hi havia raons per confinar les nenes en aquest univers pastís. Però la divisió entre el món rosa de les nenes i el món blau dels nens no només segueix existint sinó que, en aquesta generació, s'està extremant més que mai.
Ara fa l'efecte que les nines s'escapen de les botigues de joguines i envaeixen la vida de les nenes. No només es dóna per fet que les nenes juguen amb nines: també s'espera que es converteixin en rèpliques dels seus joguines preferides. L'estètica de purpurina rosa envaeix ja gairebé tots els àmbits de la vida d'una nena. La naturalesa transversal de les tècniques de màrqueting modernes fa que ara qualsevol nena petita pot seure a casa a veure el DVD de La Bella Dorment mentre juga amb la seva nina de La Bella Dorment, que porta el mateix vestit, i vestir també ella mateixa amb una rèplica refulgent del mateix vestit. Després pot anar a l'escola amb un assortiment de Bratzs i Barbies per tot arreu, des de les calcetes fins als emprenedors del pèl i la motxilla, i en tornar a casa pot mirar-se al mirall del tocador de les Princeses Disney.
Les elaborades estratègies de màrqueting de les marques estan aconseguint fondre la nina i la nena real fins a un punt que fa una generació hauria resultat inconcebible. Aquesta estranya fusió pot prolongar ja ben passada l'etapa infantil. Viure una vida de nina sembla haver-se convertit en l'aspiració de moltes joves, que quan surten de la infància s'embarquen en el projecte de conquerir la imatge tenyida, depilada i bronzejada d'una Bratz o una Barbie a força d'arreglar, posar-se a dieta i anar de compres. Els personatges de les comèdies romàntiques que veuen són dones que fan que aquesta feminitat exagerada sembli desitjable, i les famoses que apareixen en les revistes de moda i xafarderies que llegeixen solen ser dones de les que se sap que han optat per prendre mesures extremes, des dietes draconianes a cirurgia estètica, per aconseguir una perfecció irreal.
La fusió de la dona i la nina és de vegades gairebé surrealista. Quan les cantants del grup Girls Aloud van llançar els seus Barbies el 2005, era gairebé impossible, parafrasejant George Orwell, saber qui era què. Tant les dones reals com les de plàstic mostraven una perfecció inquietant en la pell tenyida, la fermesa del cos i la brillantor de niló del pèl. En la versió britànica de Gran Germà, en l'edició de 2007, van entrar dos joves bessones vestides amb minifaldilles rosa idèntiques i els cabells oxigenat, segons van dir, era Barbie qui inspirava les seves vides. L'actriu i cantant Hilary Duff ha declarat que "quan era més jove, estava molt influïda per Barbie. Ha estat una referència per a les meves amigues i per a mi. M'encanten el seu estil i el seu esperit! ". Tot i que la relació entre dones i nines no es manifesti de manera tan explícita, moltes de les dones que avui dia es consideren models a imitar i viuen sota l'escrutini permanent dels focus, des de Paris Hilton a Victoria Beckham, han portat tan lluny l'artificialitat del seu look que semblen fabricades per Mattel.
Natasha Walter, Muñecas vivientes. El regreso del sexismo, Editorial Turner, Madrid 2010
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/10/el-determinisme-biologic-i-la.html
Natasha Walter, Muñecas vivientes. El regreso del sexismo, Editorial Turner, Madrid 2010
http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/10/el-determinisme-biologic-i-la.html
Comentaris