No pregunteu què és la felicitat.

Per descomptat no dubtava de la convicció segons la qual la felicitat és la prova de totes les regles de conducta i el fi que es persegueix en la vida. Però ara pensava que aquest fi només pot aconseguir-se no fent d´ell la meta directa. Només són feliços (pensava) els que tenen la ment fixada en algun objecte que no sigui la seva pròpia felicitat: la felicitat d´altres, la millora de la Humanitat o. fins i tot, algun art o projecte que no es persegueixi com un mitjà, sinó com una meta en si mateixa ideal. Així, apuntant cap una altra cosa, troben incidentalment la felicitat. (...) Pregunteu-vos si sou feliços, i immediatament cessareu de ser-ho. L´única opció és considerar, no la felicitat, sinó algun altre fi diferent i extern a ella, com a propòsit de la nostra vida. Deixeu que les vostres reflexions, el vostre escrutini i la vostra introspecció s´exhaureixin en aquestes coses. I si teniu la fortuna de veure-us-hi rodejats d´altres circumstàncies favorables, respirareu felicitat amb el mateix aire que respireu, sense aturar-vos a pensar en ella, sense deixar que ocupi la vostra imaginació, i sense foragitar-la amb interrogatoris fatals.

John Stuart Mill, Autobiografia, Alianza Editorial, Madrid 1986

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-la-felicitat