La felicitat com a resultat d´un viatge.


La felicitat és el resultat del viatge,efímer en el temps, d´una situació d´incomoditat i molèstia a una altra de comoditat. La visió de la felicitat com un estat de comoditat o absència de dolor permanent constitueix un error psicològic greu: quan ens deixem arrossegar per les seduccions de la comoditat, i no volem allunyar-nos ni un mil·límetre d´ella, ens estem impedint l´experiència del plaer, és a dir, del trànsit de la incomoditat a la comoditat. La immobilització en la comoditat aboleix qualsevol possibilitat de viatge plaent. Cal aprendre a desitjar la incomoditat per escapolir-se de la trampa de l´atonia emocional en què cauríem si acceptéssim el suborn, intelectualment seductor, de concebre la felicitat com un estadi de comoditat ininterrompuda.

(...) la moral nietzscheana, com sabem, recomana com a desitjable un estil de vida en què la incomoditat i el dolor són fins i tot buscats i voluntàriament autoimposats com a mitjans i com a tònics per elevar els nostres nivells de benestar. Nietzsche arribava a admetre que quant més crua és la incomoditat, més intens por arribar a ser el plaer; és a dir, quant més ens allunyem de l´òptim d´estimulació, més llarg i profund és el "viatge" plaent del que podem gaudir. Això no és una mostra de masoquisme, sinó l´acceptació que el dolor és el peatge que cal pagar obligadament per assolir el plaer.

Epicur no acceptaria una conclusió tan radical, per descomptat. Ell era partidari dels plaers tranquils i hagués rebutjat com a "massa emocionants aquests viatges pels que s´inclinen ètiques més heroiques. Per a ell, la felicitat màxima aconseguible per als humans era l´absència completa de tot dolor o pertorbació, tant físics com a mentals, la perfecta comoditat, el plaer estàtic sense fi. En una de les seves Sentències Vaticanes, la número 33, quedà expressivament reflectida l´opinió d´Epicur: "El crit del cos és aquest: no tenir gana, no tenir set, no tenir fred. Ja que qui aconsegueixi això i confiï que l´obtindrà competiria fins i tot amb Zeus en qüestió de felicitat".

Juan Antonio Rivera, Lo que Sócrates diría a Woody Allen, Círculo de Lectores, Barna 2003
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/hedonisme-2066873

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació