Hedonisme altruista.

Si cada home fos una illa, el plaer de cadascú seria el criteri últim i decisiu. Quan, per contra, compartim la mateixa taula i la mateixa sal resulta alhora prudent, hedònicament parlant, compartir el plaer que, com l´amor compartit, s´estén en la co-participació. Si a més plaer compartit correspon més plaer, resulta un corol·lari lògic, inevitable, que la convivència millor és aquella on més éssers humans participen del gaudi. (...)

Resulta, al cap i a la fi, que no ens fa feliços pensar en un món d´éssers egoistes, enclaustrats i "feliços". I la raó d´aquest desassossec davant d´aquesta perspectiva està determinada pel fet que un món d´éssers egoistes i aïllats seria molt poc feliç, tal com nosaltres sentim i pensem, atesa la nostra peculiar tendència a la simpatia. (...)

Els detractors de l´hedonisme vulgar són la prova més evident que no es pot admetre per la ment humana un món que sigui bo, és a dir, agradable i ple de gaudis, mancat de la solidaritat, on l´ensenyament del gaudi i l´aprenentatge del gaudi són la mateixa cosa. Perquè els límits del nostre jo es confon amb els límits dels altres, l´hedonisme universal és correcte. Si l´home no tendís cap a els altres homes, o si la trobada humana no fos font de la més intensa satisfacció, res no tindríem per objectar èticament a les conductes egoistes, sàdiques o depravades. La nostra censura, quasi generalitzada, de l´egoisme com a base de la moral mostra que ens els estrats més profunds del nostre ésser lluitem, a cegues i a les palpentes, per un món on es comparteixi el paler i el gaudi resplendeixi per sobre de la discòrdia.

Esperanza Guisán, Manifiesto hedonista, Anthropos, Barna 1990

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-laltruisme