Valors cívics en un món globalitzat.

La globalització ha polvoritzat les fronteres (Esposito) , això ha provocat que la diversitat cultural s´hagi convertit en una realitat quotidiana (Jahanbegloo) i que el pluralisme esdevingui la manera de ser natural en les nostres societats (Terricabras). La globalització és un fenomen de caràcter bifront: els seus aspectes positius, que els té, no poden amagar la seva vessant perillosa. Les possibilitats de fer tant el bé com el mal es multipliquen amb un món globalitzat: la decisió d´un govern del primer món tant pot ensorrar l´economia dels pagesos d´un país del tercer món, com millorar el nivell de vida dels seus habitants en general (Appiah).

Amb la globalització no només s´han retallat les distàncies físiques i espirituals que ens separaven dels altres, aquests, els altres, han esdevingut els nostres veïns. La desaparició de les fronteres externes ha anat acompanyada, però, de la construcció de nous murs interns (Esposito). El poder de la identitat no desapareix sinó que es reforça (Castells). En comptes de desaparèixer, les fronteres, se n´estan aixecant de noves en cada carrer, en cada barri (Bauman). Tan bon punt, l´altre ha traspassat la barrera, apareix un nou risc, que per a la comunitat del nosaltres, no és tant el de la invasió com el de la descomposició (Esposito).

La novetat d´aquests fenòmens ens obliga a assumir reptes “que hem de saber acceptar, si no volem que la riquesa potencial de l´intercanvi es converteixi en font de tensions, de violència i de discòrdia civil” , afirma Terricabras. Per al filòsof americà d´origen ghanès Kwuame Anthony Appiah, “el desafiament rau en prendre mentalitats i sentiments constituïts al llarg de mil•lennis de vida en el marc de grups locals i fornir-los d´idees i d´institucions que ens permetin viure junts en la tribu global que a hores d´ara som.”

El filòsof iranià, Ramin Jahanbegloo, està d´acord també en què cal respondre civilitzadament als reptes d´un món global. Convençut de les bondats de la democràcia i els drets humans, creu que per aconseguir-ho s´hauria d´invertir la creença dominant entre els escèptics del tercer món segons la qual la democràcia i els drets humans són formes d´uniformització cultural al servei dels interessos occidentals. Amb tolerància, el valor inicial, segons la terminologia de Terricabras, podria derivar el diàleg intercultural necessari per identificar i articular un nucli de valors assumits mundialment (Jahanbegloo).

Appiah defensa que, per portar a terme aquest desafiament, a la preocupació per les persones que no són de la nostra mateixa comunitat, propi del pensament cosmopolita, s´hauria de sumar, un principi sensible als plantejaments particularistes: l´acceptació de la diversitat humana, basat en la tolerància envers opcions vitals dels altres i humilitat respecte a les nostres. És el que ell anomena cosmopolitisme parcial per desmarcar-se de la versió dura de l´universalisme, el cosmopolitisme total, generador de tota mena de suspicàcies.

Sense igualtat i sense respecte, valors inicials, no hi ha lloc per al diàleg intercultural, la resposta que defensa Terricabras davant el desafiament de la globalització. Aquestes condicions prèvies són les que els grups receptors han de propiciar per rebre i atendre al grup dels nouvinguts. Si pel contrari s´aprofiten les debilitats dels que acaben d´arribar per acaparar la totalitat de l´espai públic, d´una banda, i es menysté el sentit i l´energia que els proporciona les seves creences morals,d´altra, aleshores el que s´aconsegueix són individus submisos, sota l´amenaça contínua de l´exclusió social, i individus desmoralitzats, obligats a adoptar una moral que ni entenen ni senten com a pròpia. L´única alternativa que se´ls ofereix seria la integració (renúncia total a la seva identitat) o el gueto (la marginació social). Si això s´aplica a l´escola, difícilment aconseguirem treure ciutadans de persones submises i desmoralitzades.

Bibliografia:

Roberto Esposito, Enemigo, extranjero, comunidad. Los filósofos y la política, Manuel Cruz (Comp), Fondo de Cultura Económica, Madrid 1999

Ramin Jahanbegloo, Elogio de la diversidad, Arcadia, Barcelona 2007

Josep-Maria Terricabras, La comunicació. Tòpics i mites de la filosofia actual, Edicions Proa, Barna 1996

Kwame Anthony Appiah, Cosmopolitismo. La ética en un mundo de extraños, Katz Editores, Buenos Aires/Madrid 2007

Kwame Anthony Appiah, Llegó la hora del cosmopolitismo, El País, 10/01/2008
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Llego/hora/cosmopolitismo/elpepiopi/20080110elpepiopi_12/Tes?print=1

Manuel Castells, El poder de la identidad, El País, 18/02/2003
http://www.elpais.com/articulo/opinion/poder/identidad/elpepiopi/20030218elpepiopi_10/Tes?print=1

Zygmunt Bauman, Comunidad. En busca de seguridad en un mundo hostil, Siglo XXI España Editores, Madrid 2003