Els sado-masoquistes són feliços?

La "felicitat" és una petita paraula ambiciosa que apunta al sense fi d´objectes que podem degustar, al món quasi-infinit de possibilitats que tenim si desenvolupem les nostres capacitats adormides.

Aprendre o ensenyar la felicitat no és, sinó invitar-nos o invitar als altres a despertar totes les fibres del nostres ésser, totes les nostres potències i capacitats per al gaudi. S´exclouen per descomptat els plaers sado-masoquistes, i no perquè són sàdics o són masoquistes, sinó perquè, tal com aquí entenem els termes, tenen poc de plaer, tot i que puguin excitar-nos en algun moment d´oci o d´avorriment. Els plaers del sado-masoquista són propis de l´"hedonisme vulgar", aquell que no discerneix plaers i es conforma amb qualsevol sensació mínimament agradable, sense considerar-la emmarcada dins del conjunt general de les sensacions i trets d´una persona i una comunitat.(...)

Si una comunitat d´éssers sado-masoquistes resultés en el seu conjunt feliç i no danyés a cap altre conjunt d´éssers sensibles no existiria cap objecció moral al sado-masoquisme. El plaer, per descomptat, és per a l´hedonista el criteri ultim, però, justament per això, molts plaers poden ser rebutjats ja que obstaculitzen l´aconseguiment de més plaer per al nombre més gran de persones.

Esperanza Guisán, Manifiesto hedonista, Anthropos, Barna 1992