La fi de la felicitat.

Si el plaer ens és procurat pel cos, la felicitat és una harmonia de tota la nostra persona. El plaer, per la seva banda, pot contribuir a aquesta harmonia; però no pot anar més enllà de ser una mera contribució. Si el plaer és excessivament poderós, capaç d´inundar la totalitat de l´ésser, pot, en canvi, destruir aquesta harmonia; mentre que l´absència del plaer desitjat pot aportar una serenor que és una de les formes de la felicitat.

Molts éssers humans estan en condicions d´afirmar: "La felicitat existeix; jo l´he trobat". La trobada ha estat, sens dubte, fugaç; però no per això demostra menys que la felicitat és possible, assolible. La insatisfacció no és un obstacle per a la felicitat i pot alimentar-la pel dinamisme que suscita. El que la destrueix és més aviat la satisfacció, en eliminar tot desig. ¡L´enamorat que espera experimenta més felicitat que el que ha obtingut el que esperava!

Albert Jacquard, Pequeña filosofía para no filósofos, Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, Barna 1998