La civilització hedonista.


Per primer cop a la història, aquesta és una societat que, lluny d´exaltar els ordres superiors, els estigmatitza i els desacredita, una societat que menysvalora l´ideal d´abnegació estimulant sistemàticament els desitjos immediats, la passió de l´ego, la felicitat intimista i materialista. Les nostres societats han liquidat tots els valors sacrificials, siguin ordenats per l´altra vida o per finalitats profanes, la cultura quotidiana ja no està sostenida pels imperatius hiperbòlics del deure sinó pel benestar i la dinàmica dels drets subjectius; hem deixat de reconèixer l´obligació de vincular-nos a alguna cosa que no sigui nosaltres mateixos.(...)

A través de la publicitat, el crèdit, la inflació dels objectes i dels ocis, el capitalisme de les necessitats ha renunciat a la satisfacció dels ideals en benefici dels plaers renovats i dels somnis de la felicitat privada. S´ha edificat una nova civilització, que ja no s hi dedica a vèncer el desig sinó a exacerbar-lo i desculpabilitzar-lo: els gaudis del present, el temple del jo, del cos i de la comoditat s´han convertit en la nova Jerusalem dels temps postmoralistes.

Gilles Lipovetsky, El crepúsculo del deber, Anagrama, Barna 1994

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'argument de la simulació de Nick Bostrom.

Percepció i selecció natural 2.

Què volen els "teapartyers"?