Humanisme, educació i domesticació de l´home.


... l´humanisme, tant en el fons com en la forma, té sempre un "contra què", ja que suposa el compromís de rescatar els homes de la barbàrie. (...) Qui avui pregunta pel futur de la humanitat i dels mitjans d´humanització, el que en el fons vol saber és si segueix havent esperances de prendre sota control les actuals tendències assilvestradores de l´home. En aquest punt és decisiu l´inquietant fet que aquests retorns a l´estat salvatge, avui com sempre, acostumen a desencadenar-se en situacions d´alt desenvolupament del poder, bé sigui directament com atrocitat imperialista o bèl.lica, bé com embrutiment quotidià dels homes en els mitjans destinats a la diversió desinhibida. (...) El tema latent de l´humanisme és, doncs, la domesticació de l´home; la seva tesi latent: una lectura adequada amanseix.


El fenomen de l´humanisme mereix avui atenció sobretot perquè, per molt que es presenti velat i tímid, ens recorda que en la civilització de l´alta cultura els homes es veuen permanentment reclamats alhora per dos grans poders formatius que, en pro de la simplificació, aquí anomenarem senzillament influències inhibidores i desinhibidores. Forma part de la fe de l´humanisme el convenciment que els homes són "animals sotmesos a influència", i que és per això indispensable fer-los arribar el tipus correcte d´influència. L´etiqueta "humanisme" ens recorda -en la seva falsa candidesa- la batalla perpètua per l´home que s´està lliurant en forma d´una lluita entre tendències embrutidores i amansidores.


Peter Sloterdijk, Normas para el parque humano, Ediciones Siruela, tercera edició, Madrid 2003

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació