En defensa de l´hedonisme.

Els hedonistes realment seríem una pesta per a la humanitat si afirméssim que qualsevol plaer és tan bo com un altres. Però ningú que no tingui el cap clar admetria que tots els plaers són igual de plaents. De la mateixa manera que no tots els licors posseeixen la mateixa graduació alcohòlica. El plaer derivat del saqueig, de l´avarícia, del robatori, és en realitat un plaer molt petit, i no perquè existeixin coses èticament millors sinó, simplement, perquè atesa la naturalesa complexa de l´ésser humà, la seva condició, la seva situació d´interacció o interrelació amb els altres, les seves capacitats associatives i de comunicació, existeixen altres coses que li produeixen un plaer més gran.

Els hedonistes no estem en contra dels principis de la justícia. Encara més, la justícia com a fairness, com es titula algun treball de Rawls (La justícia com a equitat o imparcialitat) és, atesa la constitució de la societat humana, uns dels pre-requisists per a la felicitat o, si més no, la condició necessària per a una felicitat universal.

L´avantatge de l´hedonisme enfront el rawlsisme rau en què nosaltres podem justificar la justícia. Nosaltres no afirmem "que es compleixi la justícia tot i que els cels s´enfonsin". Nosaltres, pel contrari, assegurem: "cal que es compleixi la justícia perquè el cel no s´enfonsi". O, com un altre exemple, no diem "faci´s la justícia encara que sigui a costa de la felicitat". (...) Els desitjos dels homes són els principis. I això té una importància i una força devastadora. (...)

(...) La justícia existeix per raons hedòniques, i si neguem l´hedonisme i les seves raons ens quedarem en una tenebra de principis que s´han d´auto-justificar per sobre dels desitjos dels homes.

(...) Que la justícia com a fairness, o imparcialitat, o equitat, existeix per raons hedòniques és fàcil de comprendre. Si els homes en el seu conjunt fossin feliços vivint a punt de brega, en un estat de naturalesa hobbesià, tot i esperant veure qui és el més llest, el més astut o el més fort, nosaltres apostaríem per l´agressivitat, la sagacitat, la sang i el saqueig.

Esperanza Guisán, Manifiesto hedonista, Anthropos, Barna 1990
http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-utilitarisme http://www.slideshare.net/mvillarpujol/hedonisme-2066873