filosofar

Hi ha un malentès molt estès segons el qual filosofar en termes d´anàlisi lingüístic consisteix a centrar-se en l´ús lingüístic efectiu. Aquest mite va ser originat per l´ anomenada ordinary language philosophy, tal com l´entenia especialment J. L. Austin. Wittgenstein no és culpable d´aquest malentès. Ell va dir que nosaltres mateixos som els que atorguem significat a les expressions, i que l´objectiu és no deixar-se dur a l´error per les ambigüitats i les vaguetats de l´ús efectiu del llenguatge. Segons la meva opinió un filòsof ha d´ocupar-se d´explorar no les paraules, sinó les actituds i disposicions antropològiques centrals, i una màxima a la que s´hauria d´atenir és a l´anteriorment esmentada de Wittgenstein. Si un entén "anàlisi del llenguatge" en aquest sentit, llavors, per a mi, algú que no filosofa en aques sentit d´anàlisi del llenguatge, no és en realitat un filòsof.

Ernst Tugendhat, Retractaciones sobre honestidad intelectual. Antropología en vez de metafísica, Gedisa, Barna 2008