Contra el principi d´utilitat.

Una de les peces argumentatives més sòlides contra l´utilitarisme (però no l´única) és precisament aquesta: que l´utilitarisme autoritza, i fins i tot prescriu, sacrificis individuals en interès d´un bé col·lectiu superior. Per a Rawls, l´utilitarisme es pot veure com una transposició al pla col·lectiu de la idea que l´individu tracta de maximitzar el seu benestar a llarg del temps, és a dir, es basa en l´extensió del càlcul racional individual ´d´avantatges i inconvenients, presents i futurs, al terreny de la decisió social. (...) La prominent (i desencaminadora) afinitat entre elecció col·lectiva racional i elecció privada racional mantinguda per l´utilitarisme, porta a Rawls a dir que el principi d´utilitat (que obliga maximitzar el benestar agregat) és simplement el principi de decisió racional de maximització de la utilitat individual, transportat a l´àmbit col·lectiu. (...) Els fins col·lectius lícits són aquells que resulten compatibles amb les normes socials que defineixen el sentit del respecte. Els individus són inviolables, i ningú pot beure lesionada la seva llibertat o els seus drets amb la justificació de, amb això, s´aconsegueix un bé més gran. M´agrada la contundència amb el que ho ratifica Carlos Nino: "Els drets individuals constitueixen per definició restriccions a la persecució del bé comú" (Ética y derechos humanos)

Juan Antonio Rivera, El gobierno de la fortuna, Crítica, Barna 2000

http://www.slideshare.net/mvillarpujol/stuart-mill-i-utilitarisme