Lluitar contra el racisme







Quan l'haurem vençut, realment, el racisme? Quan esborrem la noció de raça del nostre inconscient: quin sentit tindria, llavors? Però ningú rema en aquesta direcció, com ara veurem. Quan Barack Obama fou president dels Estats Units es va repetir fins a l'extenuació que era el primer negre que arribava a la Casa Blanca, etc. Rotundament fals: Obama era tan blanc com negre. Si deixem ara l'alta política i anem a la cultura popular, ensopegarem amb casos semblants. Una de les grans icones de la música negra del segle XX fou Bob Marley, fill d'un matrimoni format per un anglès, que va morir prematurament, i d'una dona d'ascendència africana. Raça, quina raça? Ah, i per si no ho saben: el gran novel·lista Alexandre Dumas també era mulat. Hi ha molts altres exemples tan pocs coneguts com aquest. El racisme profund, el racisme preocupant precisament perquè no és percebut com a tal, està més relacionat amb el pànic a les barreges, a les transaccions genètiques a gran escala, que no pas amb les trivialitats que basteixen el reiteratiu discurs sobre els estereotips. Per lluitar contra el racisme profund, contra el racisme inconscient que s'enganxa com un xiclet, cal desmantellar primer la consistència científica de la noció de raça, i explicar-ho les vegades que calgui. Per iniciativa del govern –també els d'Obama– als Estats Units la gent continua (auto)classificada per races, però. En fi, per ells faran...

Ferran Sáez Mateu, El veritable racisme, ara 10/06/2020

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació