Defensar un model de vida (Amèrica primer).




El pastor evangèlic Samuel Rodríguez, president de la Conferència Nacional de Líders Cristians Hispans (NHCLC, en anglès), que s’encarrega de les relacions dels Trump amb les comunitats llatines, ho té clar: "Estem separant la política de la personalitat". Al president no li demanen la defensa d’una fe religiosa sinó d’un model de vida “com cal”.

En el passat imaginari de molts nord-americans, els homes blancs manaven al llit, les dones callaven, tots anaven els diumenges a l’església i els nens no es perdien l’escola dominical. Els forasters sabien quin era el seu lloc (els negres més que ningú!) i òbviament les empreses no es deslocalitzaven, es podien comprar cotxes grans i no hi havia problemes per anar a caçar, ni ecologistes emprenyadors. L’eslògan de Trump “Amèrica primer” significa per a qualsevol americà tradicional que el cristianisme blanc sigui culturalment dominant una altra vegada.

El cristianisme evangèlic ha trobat en Trump el seu home ―i és secundari que personalment sigui un cínic, del tot incapaç d’esmentar correctament un paràgraf bíblic. Fins i tot en la campanya electoral es va fer famosa una imatge quan en una visita a un temple d’Iowa li van oferir aigua beneïda i es va posar la mà a la cartera pensant-se que li demanaven una ofrena. Trump té èxit perquè es presenta com un nacionalista cristià i ell, com Putin i Modi, es consideren els més ferms defensors robustos de les seves respectives religions nacionals.

Ramon Alcoberro, Trump, religió i política, El temps 13/06/2020

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c
Més informació

Què és el conatus de Spinoza?

Imatge
CONATUS (1) Spinoza concluye así el Prefacio de la tercera parte de la Ética : “Trataré, pues, de la naturaleza y las fuerzas de los afectos y del poder de la mente sobre ellos con el mismo método con que he tratado anteriormente de Dios y de la mente, y consideraré las acciones humanas y los apetitos como si se tratara de líneas, planos o cuerpos”. Esta declaración marca el giro hacia el proyecto de comprender los afectos o pasiones como partes necesarias de la naturaleza y explicarlos por sus efectos en lugar de juzgarlos con prejuicios morales o teológicos. En este marco teórico, la idea de “conatus”, el esfuerzo de perseverar en el propio ser (E3p6), esto es, el deseo que sigue al orden de la naturaleza, se convertirá en la piedra angular de la teoría de los afectos de Spinoza . ¿Cómo funciona el concepto 'conatus' en la Ética ? El 'conatus' no es algo peculiar del ser humano, ni siquiera de los seres animados; no es instinto ni movimiento voluntario.
Més informació