Contra el brainstorming.



Fa uns quants anys, Alex F. Osborn (1888-1966), fundador d’una empresa de publicitat, descobrí un procediment per generar solucions que ha gaudit d’una gran popularitat fins avui: la turmenta d’idees (brainstorming). En petits grups de treball, cada participant exposa totes les ocurrències possibles que li vinguin al cap sobre un tema concret. Només existeix una limitació: estan prohibides les crítiques. Osborn sostenia que la por a una retroalimentació negativa podia obstaculitzar l’associació lliure d’idees, la qual cosa conduïa a que les persones es quedessin per a si mateixes les millors respostes.

El mètode d’Osborn no trigà a trobar adeptes dins del món de l’economia. Tanmateix, aviat generà dubtes sobre el seu funcionament. Nombrosos estudis han revelat que els equips que practiquen la turmenta d’idees produeixen un nombre menor de bones propostes que la mateixa quantitat de persones pensant en solitari. Dit d’una altra manera: el grup rendeix menys que la suma dels seus membres.

La psicòloga Charlam Nemeth, de la Universitat de Califòrnia en Berkeley, sospita que justament la prohibició de criticar altres idees debilita l’estratègia, ja que discutir de forma oberta les ocurrències podia afavorir el flux d’idees, o fins i tot argumentar-les. En 2004, junt amb altres investigadors de la mateixa universitat, Nemeth comprovà LA SEVA HIPÒTESI. Plantejà a un seguit de voluntaris la qüestió següent: Quina és la millor manera d’evitar els embussos circulatoris en la badia de San Francisco? Dividits en grups de cinc persones, els participants disposaven de 20 minuts per desenvolupar tantes solucions com els fos possible. Alguns equips empraren la turmenta d’idees clàssica (inclosa la prohibició de criticar); altres, pel contrari, debatien idees i criticaven les propostes que no els semblaven adequades. Els altres grups no reberen instruccions concretes per operar.

Els individus que havien emprat el mètode de la turmenta d’idees amb prou feines puntuaren millor que els que buscaren solucions sense basar-se en cap estratègia determinada. En comparació, els grups als que se’ls havia aconsellat que criticaren les propostes que no els semblaven adequades obtingueren millors resultats.


Daniela Zeibig, Estrategias para un pensamiento creativo, Mente y Cerebro 70, 2015

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Imatge
... si la representació que es fa un mico de la branca sobre la que vol saltar res no tingués a veure amb la realitat, deixaria d´haver micos. I si el mateix ens passés a nosaltres, ja no estaríem aquí per parlar-ne. Percebre alguns aspectes de la realitat és una exigència biològica. Alguns aspectes només, ja que és evident que la nostra percepció del món exterior sofreix un filtrat massiu. François Jacob , El juego de lo posible , Grijalbo. Mondadori, Barna 1982
Més informació

Gonçal, un cafè sisplau

Imatge
Hem arribat al final del curs. Sé que hi ha molts que esperen ansiosos conèixer el desenllaç d´aquest culebrot que es va iniciar fa dues setmanes. Com va prometre el Gonçal, avui ens ha convidat a cafè, bé, una mena de simulacre de cafè Nespresso , tot i que acceptable. No importa, en el món en què vivim tot és simulacre. Fins i tot el Gonçal es creu un simulacre del George Cloney (profund, sensual, equilibrat, únic, podria ser sud-americà), pobret. L´aula sorprenentment estava plena. Això, us ho puc assegurar, no era un simulacre. Dic sorprenentment perquè tothom ja tenia arxivat al calaix de casa seva el certificat d´assistència. El que fan les persones per un cafè, xiuxiuava una veu amb maledicència. No home, no. Aquest fet demostra que aquest curs ha estat un èxit, la presència de tanta gent s´ha d´interpretar com un homenatge al responsable del curs, respon amb aire greu una altra veu, mentre la majoria dels que hi érem hem assentit en silenci. Avui l´estrella és el Gonçal!!!., c...
Més informació

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.

Imatge
Me impresionó tanto la distribución de los organismos de las Galápagos […] y […] el carácter de los mamíferos fósiles de América […], que decidí reunir a ciegas toda suerte de hechos que pudieran tener que ver de alguna forma con lo que son las especies. He leído montones de libros de agricultura y horticultura, y no he parado de recoger datos. Por fin han surgido destellos de luz, y estoy casi convencido (totalmente en contra de la opinión con la que empecé) de que las especies no son (es como confesar un crimen) inmutables. El Cielo me libre del disparate de   Lamarck   de ‘una tendencia al progreso’, ‘adaptaciones debidas a la paulatina inclinación de los animales’, etc…, pero las conclusiones a las que he llegado no son muy diferentes de las suyas, aunque sí lo son por completo los instrumentos del cambio. Creo que he descubierto (¡esto es presunción!) la simple forma por medio de la cual las especies devienen exquisitamente a adaptarse a varios fines”. C arta de Darwin a ...
Més informació