La filosofia com a substitut de la política (Agamben)

CARTA VII | Platón | Casa del Libro


En la Setena Carta Plató vincula la seva decisió de dedicar-se a la filosofia a les desafortunades condicions polítiques de la ciutat on vivia. Després d'haver intentat de totes maneres participar en la vida pública, escriu: al final es va adonar que totes les ciutats eren políticament corruptes (kakos politeuontai) i llavors es va sentir obligat a abandonar la política i dedicar-se a la filosofia.

La filosofia es presenta en aquesta perspectiva com un substitut de la política. Hem de tractar amb la filosofia, perquè –avui ni menys que aleshores– fer política s'ha tornat impossible. No hem d'oblidar aquesta vinculació particular entre política i filosofia, que fa de la filosofia un substitut de l'acció política, un substitut i una compensació que, certament, no satisfacen del tot allò que ja no podem practicar.

Quin valor li hauríem de donar llavors a aquest substitut que no hauríem triat si la vida política encara hagués estat possible? La filosofia mostra aquí el seu veritable sentit, que no és desenvolupar teories i opinions per proposar a qui creu que encara pot fer política. La filosofia és una forma de vida, que ens permet viure en condicions políticament inhabitables. En això, ja que ens permet habitar la ciutat inhabitable i apolítica, la vida filosòfica es mostra com l'única política possible en el temps de la impossibilitat de la política.


Giorgio Agamben, La politica nel tempo dell'impossibilità della politica, quolibet.it 18/02/2026

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

El derecho a mentir

Determinisme biològic i diferència de gènere.