La ciència i la possessió demoníaca.






Aquest experiment controlat amb placebo del 1599 per esbrinar si una jove estava posseïda per un dimoni és realment curiós i interessant. Mireu el que van fer:

“El 1599, en una petita ciutat de la vall del Loira, una comissió mèdica enviada per Enric IV va examinar una jove amb un comportament i uns rampells verbals extrems. S'al·legava que Marthe Brossier estava posseïda per dimonis, per la qual cosa se la sotmetia a exorcismes diaris destinats a expulsar els dimonis i tornar la salut a la jove. Els exorcismes eren practicats per sacerdots, sovint davant d'un nombrós públic que acudia a presenciar els comportaments escandalosos de la víctima. La comissió mèdica del rei va portar Marthe a un lloc privat on les seves respostes als exorcismes poguessin ser examinades de prop, sense distraccions.

El teló de fons de la comissió mèdica del rei era el violent conflicte entre catòlics i protestants a França, on les possessions demoníaques s'utilitzaven sovint amb finalitats polítiques. Marthe pertanyia a una comunitat catòlica i s'havia fet famosa perquè els seus dimonis feien afirmacions agressives sobre els protestants, afirmant que tots pertanyien a Satanàs. Com a poderosa eina del clergat catòlic, Marthe suposava un risc per a l'estabilitat política, cosa que va portar el rei a enviar els seus agents a investigar la veritat sobre la seva possessió. La comissió, dirigida pel metge Michel Marescot (1539-1605; conegut per donar nom a la laringe, la faringe i l'os hioides), va fer el que va ser, en efecte, un assaig controlat amb placebo.
La raó de ser un exorcisme és que un dimoni no tolera el contacte directe amb objectes divins. Així, doncs, l'exposició a la parafernàlia religiosa causaria un gran dolor al dimoni i l'obligaria a abandonar la persona posseïda. Marescot i la seva comissió havien portat objectes que els permetrien comparar les reaccions de Marthe davant d'objectes religiosos autèntics i davant d'objectes simulats comparables. Per exemple, podien utilitzar aigua sense consagrar en una ampolla que normalment es feia servir per a l'aigua beneïda, o pa sense consagrar (hòsties) tret d'una caixa que normalment només contenia pa consagrat. Després d'un judici de 40 dies, els metges van arribar a la conclusió que Marthe no podia estar realment posseïda per un dimoni, ja que reaccionava de manera similar quan se l'exposava a objectes religiosos autèntics i falsos. La comissió va arribar a la conclusió que l'acusació que estava posseïda era falsa, i aquesta conclusió va ser comunicada a Enric IV.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

La ciència del mal (Simon Baron-Cohen).