"Avui fem clic i posem like" (Byung-Chul Han)
 |
| Byung-Chul Han |
La Il·lustració que parteix de Kant sosté que el subjecte cognoscent és sobirà. La Il·lustració va centrar-se en la llibertat, però ha sigut superada per un gir dataista en què els humans perden la sobirania. L’ésser humà és un terminal de corrents de dades, el resultat d’una operació algorítmica. Amb aquest saber es pot controlar, influir i dominar totalment les persones. A la Xina hi ha un sistema de crèdit social que permet a les autoritats controlar què compra la gent, qui són els seus amics, quines opinions té, i quan s’ha assolit un determinat nivell de confiança es pot aconseguir un visat. Aquestes mesures es van estenent en nom de la lluita contra el terrorisme, de manera que acabarem sent només marionetes plenament controlades. Al final del seu llibre L’ordre de les coses, Foucault va escriure que l’ésser humà desapareixeria com una cara dibuixada a la sorra de la platja. Aquesta imatge és massa romàntica. No serà el mar el que ens esborrarà, sinó un mar de dades. Els pioners d’internet creien que el medi digital tenia un potencial emancipador i polític enorme, ara tots ells han passat a ser crítics amb internet, perquè hi han identificat el seu potencial de dominació. La gran diferència entre internet i la societat disciplinària és que en aquesta última la repressió s’experimentava. Avui, en canvi, sense que en siguem conscients som dirigits i controlats. Les persones de 1984 pateixen, són torturades; avui fem clic i posem like.
Al meu llibre El aroma del tiempo (Herder, 2015) sostinc que l’acceleració generalitzada ens ha fet perdre la capacitat d’aturar-nos. Hem d’elaborar una nova política del temps. Aturar-se no és repòs, no és prendre un respir, no és recuperar-se, perquè aquestes són categories que cauen en la lògica de la producció: reposem de la feina. Cal trobar un altre temps que es desprengui de la igualació de tots els estadis de la vida que es dona avui, distingir entre la infantesa, la vida adulta i la vellesa, i contrarestar la tendència de veure tots aquests estadis com un únic temps caracteritzat pel fet que en tot moment tots som sobretot consumidors. Cal trobar una forma de temps que no sigui un no-treballar, que no estigui relacionada amb l’exigència de rendiment, que avui s’imposa des de la infantesa.
Daniel Gamper, entrevista a Byung-Chul Han: "El meu deure polític és no viatjar, perquè vull defugir el flux de turistes", Ara 25/02/2018
Comentaris