Josep Pla i la genealogia de l´escola.

No em sé estar, en el meu darrer article com a columnista d'aquesta secció, d'obsequiar el lector amb uns fragments del paper de Josep Pla, Cap a estudi, inclòs en el volum Humor, candor de l'Obra completa. Com és sabut, l'obra de l'escriptor empordanès comprèn quasi tres quarts de segle de cròniques i reflexions sobre el país i la condició humana, observada i analitzada amb un punt de sornegueria i humor, i amb un estil precís, mengívol i clar.

En l'article esmentat, Pla comença preguntant-se per la història de l'origen de les escoles, que suposa molt antiga "perquè la tendència dels pares a tancar els seus fills, intermitentment, en llocs remots, segurs i d'escamoteig difícil és més vella que els camins". Aquesta tendència Pla l'atribueix al "descobriment que les persones s'estimen en proporció a la llunyania en què viuen". Després de constatar que la proximitat no és generadora de tendresa i que la llunyania idealitza homes i coses, intueix que "les escoles nasqueren de la tendència separativa que, per mantenir viu i càlid el sentiment de l'amor, s'observa en les relacions dels pares amb els seus fills". D'aquí que, segons Pla, "les escoles són una creació típica dels pares de família". Quant als fills, l'escriptor opina que "si les criatures poguessin crearien establiments similars per als seus papàs, col·locats en una discreta llunyania, per tal de poder-los estimar amb la intensitat i l'assiduïtat que mereixen. Tanmateix, el que passa és que els pares, més previsors, s'avancen, la qual cosa fortifica el prestigi de l'amor patern".

A l'inici, explica Pla, les escoles només guardaven les criatures una estona al matí, de manera que "a la tarda, les criatures es feien pesadíssimes. 'Que pesades són aquestes criatures!', deien els papàs a les mamàs, i viceversa". I com que "el desori es féu insuportable, a mesura que augmentà, en l'home i la dona moderns, la necessitat de posseir una certa superfície social: la necessitat de relacionar-se, de fer visites, d'anar a prendre el te o l'aperitiu, d'anar de compres o al cinema", va caldre fer compatible la sociabilitat amb l'amor filial: "D'aquí nasqué la pedagogia moderna, que prengué, des del primer moment, un gran impuls. La primera conquesta d'aquesta ciència es produí a l'època de les llums, quan l'estada de les criatures a les escoles fou ampliada a les hores postmeridianes". Per això, conclou Pla, "quan es tingué la seguretat que les criatures romandrien en un lloc remot i segur de les nou del matí a les sis de la tarda, es pogué començar a parlar de bones escoles i es comprengué la importància de la pedagogia". Arribada l'hora del comiat, deguda a una mudança de dia i temàtica, és just d'agrair-te, públic lector, tanta fidelitat i comprensió envers els meus escrits, sovint esquitxats d'un excés de cordialitat i idealisme, sense cap altra malícia que la ingenuïtat sarcàstica d'un tímid somniador.

Jordi Estrada, La importància de la pedagogia, Regió 7, 28/05/2011