El nou rai de la Medusa.

Imaginem-nos que un d'aquests fabulosos creuers que arriben a les nostres costes es quedés a la deriva, sense combustible ni queviures. El rescat no seria menys fabulós: el gran vaixell, envoltat de vaixells de salvament sota un eixam d'helicòpters. Les televisions cobririen en directe la tragèdia amb final feliç.

Ahir, el diari britànic The Guardian denunciava el tràgic periple d'una embarcació que va partir de Líbia al març i que durant 16 dies es va quedar a la deriva al Mediterrani. Ningú la va rescatar, malgrat les crides d'auxili. Els supervivents relaten que un helicòpter militar, abans de desaparèixer, els va llançar diverses ampolles d'aigua i paquets de galetes. Diuen que després el corrent els va acostar a un portaavions de l'Aliança que no va fer res per ells, tampoc. El mar els va tornar a Líbia. De les 72 persones que van partir, només 11 van tornar amb vida. Els nens, no. L'OTAN ho nega, però la veritat és que durant aquells dies no van deixar de sorgir veus que suplicaven la recerca i el rescat del vaixell. ¿Com és possible que no el trobessin en unes aigües sota vigilància militar?

El vaixell no tenia salons, ni discoteca, ni menjar, ni aigua. Els passatgers no portaven les carteres a vessar de bitllets. La travessia els infonia terror. No anaven de vacances perquè no hi ha descans per als que només aspiren a sobreviure. Algú va decidir que no es mereixien viure… Ells, no.

Imma Riverola, Els que mereixen viure, El Periódico de Catalunya, 10/05/2011