Capital social i fonamentalisme.
Els fonamentalistes egipcis estan reaccionant de manera especial davant la manca d´hospitalitat en les ciutats. Totes les ciutats són inhòspites i els seus antics residents sempre se senten contrariats pels nouvinguts, malgrat haver de dependre d´ells per a les tasques desagradables.
Però si les ciutats atreuen i repel•lien alhora, si no ofereixen prous llocs de treball als immigrants, els desafavorits han d´ajudar-se a si mateixos. D´aquesta manera, entre els fonamentalistes podem trobar científics i estudiants de talent, així com analfabets i pobres que, de manera diversa, comparteixen un sentiment de no ser acollits en el món tal qual és, de no haver un lloc adequat on poder exercir els seus talents ni possibilitat d´assolir un èxit del que puguin sentir-se moralment orgullosos. Si volen restablir els “valors familiars”, sol ser perquè les seves famílies no aconseguiren proporcionar-los seguretat o harmonia o el tipus d´ajut que solien donar en altres temps.
Són nacionalistes radicals perquè somien amb una nació ideal que cuidi de tots els seus ciutadans i garanteixi l´autoestima. S´organitzen en germandats masculines I femenines que aparten els joves dels seus pares creant una família substitutòria. Vestint-se a la manera tradicional, moltes dones troben seguretat contra la censura i amistats, un sentiment de pertinença i, sovint, la possibilitat de representar un paper actiu en l´organització, junt amb la satisfacció d´estar ajudant a modelar la generació següent.
En acceptar que les persones de cada sexe i edat han de realitzar únicament determinades funcions, limiten la competència ... Lluny de creure que estan tornant a l´Edat Mitjana, tenen la convicció de proporcionar una solució viable a la crisi de la modernitat i permetre els joves superar la indigència en crear una nova moralitat amb el suport dels seus iguals.
Theodor Zeldin, Historia íntima de la humanidad, Círculo de Lectores, Barna 1998
Comentaris
Sorgí antigament com a reacció de la societat, quan aquesta mateixa es tornà “moderna” i començà a guiar-se per les lleis humanes, deixant de banda a les de caràcter diví, afectant així els seus hàbits quotidians i l’estil de vida que havien seguit fins aquell moment.
La relació entre capital social i fonamentalisme es troba en que els dos busquen crear comunitats amb llaços enriquidors per a aquells qui les componen (es creen xarxes socials), per defensar i conservar allò que els agrada (Fonamentalistes egipcis: la teocràcia; no separar l’Estat i la religió) i rebel•lar-se contra allò que rebutgen (aquest últim comportament es donaria en els casos més radicals i intolerants, com el que s’exposa al text de Theodor Zeldin). I seguint els fonaments del capital social, també trobem els termes esmentats abans de “la creació d’enemics” per intolerància, i el fet de que sovint s’aconsegueix que (paraules textuals d’Amartya Sen) “la desgràcia de l’exclusió pot anar de la mà del do de la inclusió”.
Les idees que relacionen els dos textos són que, el mateix sentit d’identitat, seguit pel sentiment de pertinença, ha estat el que ha unit a homes i dones de totes les edats (però amb varis trets o experiències que els unien) per formar grups fonamentalistes. Creient el seu propòsit i els seus pensaments com a únics i correctes, s’han apartat de les seves famílies per buscar allò que elles no els proporcionaven: seguretat i harmonia. Sembla ser que alguns dels seus membres han aconseguit, al unir-se a aquest tipus de comunitat, un paper actiu dins d’aquesta, que els proporciona un nivell d’autoestima més alt, i per tant, la satisfacció de saber que estan fent quelcom bo per als altres; per als seus iguals. (En aquest cas Theodor Zeldin ens parla de “la satisfacció d’estar ajudant a modelar la generació següent”).
Part 1:
Avui dia, la religió és el que era antigament o ha perdut poder? Sense cap dubte contestaríem la segona opció, però també es cert que en molt països es creen grups d’individus amb un gran capital social de caràcter religiós, com es el cas del fonamentalisme.
El fonamentalisme correspon a les diferents religions que promouen la interpretació literal d’un text diví com autoritat màxima, com per exemple la Bíblia, que s’oposa a la societat modernitzada i a les lleis democràtiques. Aquest terme es associat amb l’extremisme o fanatisme, però aquests últims són basats en l’àmbit polític. El fonamentalisme es un concepte que sorgí en el segle XX com a reacció a la societat modernitzada que deixà les lleis religioses per basar-se en les lleis humanes, les quals van canviar els hàbits quotidians i l’estil de vida de les persones.
El fonamentalisme egipci esmentat en el text de Theodor Zeldin promou el tradicionalisme i la tornada a l’edat mitjana, la discriminació del sexe i de l’edat (fent deferents funcions segons aquestes condicions i separant-se en germandats femenines i masculines) i a oposar-se a la societat modernitzada i als immigrants, doncs a la vegada, el individus d’aquest fonamentalisme són nacionalistes radicals.
El capital social mostra una gran relació amb el fonamentalisme per diverses raons. La més clara es que diverses persones s’uneixen per formar xarxes social i així mantenir i difondre les idees que estan defensant, en aquest cas les esmentades en el anterior paràgraf; Un altre aspecte es el de la reciprocitat, el qual es pot observar en la frase del text “els desafavorits han d’ajudar-se a si mateixos”. La reciprocitat fa que el capital social flueixi mitjançant la confiança i la ajuda entre els individus que el formen; També podem trobar l’aspecte de que es senten acollits i feliços de formar part d’aquest capital social, perquè fora d’aqueta xarxa no estan còmodes pels fets que succeeixen. Es pot observar en el següent fragment de text: “comparteixen un sentiment de no ser acollits en el món tal qual és, de no haver un lloc adequat on poder exercir els seus talents ni possibilitat d’assolir un èxit del que puguin sentir-se moralment orgullosos”; El fet de difondre les idees també s’esmenta en el text “junt amb la satisfacció d’estar ajudant a modelar la generació següent”. El fonamentalisme, com altres capitals social son destructius per la democràcia i la salut social (el cas del . Per tant, es una altra relació entre aquests dos termes. Per finalitzar, el fonamentalisme té relació amb els dos tipus de capital social: pel que fa al exclusiu, té vincles molt forts entre els individus que el formen, mentre que en el inclusiu, el fonamentalisme vol difondre les seves idees.
Part 2:
Aquest text fa referència a les idees esmentades en el text d’Amartya Sen. Per una banda tenim els termes identitat i sentiment de pertinença. La identitat són aquells trets comuns que ens identifiquen als altres i si aquests trets es comparteixen es formen comunitats o xarxes socials. Per tant, els individus d’aquesta comunitats es senten implicats i relacionats amb aquesta, és el que definiríem com sentiment de pertinença. Per això, podem dir que l’element comú supera les discrepàncies. Aquests termes s’observen bàsicament en aquest fragment “D’aquesta manera, entre els fonamentalistes podem trobar científics i estudiants de talent, així com analfabets i pobres que, de manera diversa, comparteixen un sentiment de no ser acollits en el món tal qual és, de no haver un lloc adequat on poder exercir els seus talents ni possibilitat d’assolir un èxit del que puguin sentir-se moralment orgullosos. Si volen restablir els “valors familiars”, sol ser perquè les seves famílies no aconseguiren proporcionar-los seguretat o harmonia o el tipus d’ajut que solien donar en altres temps.” També es fa referència al terme exclusió, doncs els fonamentalistes egipcis marginen i menyspreen el nous vinguts i a la societat modernitzada.
Tots sabem que aquestes xarxes socials o comunitats que intenten destruir la salut social son minoritàries en el nostre planeta, però hem d’anar en compte que no es facin més fortes, perquè existiran per la resta de la vida, doncs la societat és molt inconformista.
El fonamentalisme es refereix avui dia a un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un dogma únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma. Es caracteritza per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador amb qui no comparteix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.
La semblança principal entre el fonamentalisme i la capital social, es que els dos grups s'uneixen per defensar o mantenir un objectiu, en el cas d'aquest text de Theodor Zeldin , es tracta de mantenir la religió, per això es tanquen en un grup en el qual tots pertanyen a aquesta religió i excloïen els nouvinguts que no ho eren, com podem veure, es una reacció de fonamentalisme, i es pot relacionar clarament amb la capital social de forma fort, ja que es exclusiu,és a dir, es tanca en una identitat unidimensional...
Hi ha hagut fonamentalisme en totes les religions al llarg de la història, tot i que predomina en les denominades "abrahàmiques":cristianisme, judaisme i islam. Tenen en comú l'assumpció dels seus llibres sagrats com a única veritat (en una lectura literal), la lluita contra partidaris d'altres interpretacions i la justificació de tots els seus actes per la voluntat de Déu. En general els fonamentalistes són molt maniqueus: ells són els escollits que actuen justament i que detenen la veritat, i els altres són el mal, els que han oblidat o menyspreat el missatge diví.
El terme va néixer a principis del segle XX en els Estats Units. I ràpidament va passar a definir l'ideari d'aquelles comunitats cristianes protestants que, enarborant la infal·libilitat de la Bíblia, pretenien un retorn a les postures fundacionals del cristianisme, basant-se en molts casos en nocions reaccionàries sobre el món, que haurien de contrarestar la corrupció del sistema majoritari que es recolza en els valors del modernisme.
1r BAT A
El fonamentisme es basa en la concepció sòlida del coneixement, al qual se li troba una justificació irrefutable. Aquesta base ferma, o veritat, serà el pilar principal al qual acompanyaran d’altres igualment irrefutables que suportaran el pes de l’estructura pesant del coneixement.
Crec basicament que les religions es van crear per una nesecidad humana de pertànyer a algun grup, aquesta nesecidad de sentir-se identificat i part d'alguna cosa és com dir, "jo sóc catolic" o "jo sóc *jueu" o "sóc de boca" o "jo utilitzo linux" o "sóc ateu", etc etc... com sempre, l'home és el pitjor enemic de l'home i aquesta necesitdad humana s'ha utilitzat per controlar a la resta, així com ho han fets els jueus, cristians, muslmans, cientifistes, etc, etc...
Ames crec que també la creació de les religions responen també a la necessitat de poder explicar alguna cosa que no entenem.
Els vincles comunitaris s´han atrofiat a mida que la societat s´ha modernitzat, industrialitzat i urbanitzat.
La modernització ha soscavat la comunitat.
Ha arraconat formes antigues de solidaritat i organització social sense substituir-les per altres de noves adaptades al nou context històric.
L´individu, aïllat, abandonat a si mateix, se sent indefens davant d´una societat que només busca maximitzar els beneficis particulars sense comptar a qui o a quins deixa enrere.
El Capital social sorgeix de l'analogia amb les nocions de capital físic i de capital humà.
El fonamentalisme es un comportament ideològic, polític o de creences religioses que segueixen com unes lleis doctrinals.
Es caracteritza per l'aïllament de les persones que ho segueixen, també implica la creació d'un líder i una afirmació molt racista. Son intolerants i el que volen ser es ser radicals.
Volen que les seves creences tornin a ser les mateixes que les que hi havia al principi. És com si s'amaguessin del món actual en que viuen per només ficar-se en les seves creences.
Al llarg de la vida hi han hagut fonamentalismes a totes les religions, encara que predominen les religions del cristianisme, l'islam i el judaisme.
Tots els seus actes ho fan per la voluntat de Déu.
Aquest text insinua la tornada al tradicionalisme, és a dir, vol tornar a les antigues tradicions on la disciminació tant per edat com per sexe eren pa de cada día i també la separació de sexe segons les funcions que lis pertoqui. A més promou l'oposició a la modernitat per tornar a l'edat mitjana.
El fonamentalisme va sorgir al segle XX com a reacció quan la societat moderna comença a guiar-se per lleis humanes i deixa de banda les divines, de manera que afecta a la vida quotidiana.
La religió té dues funcions, serveix per donar alguna cosa en la que creure a les persones, és a dir, permet a les persones aferrar-se a creençes i il·lusions per poder conservar l'esperaça. I a més, serveix per mantenir el status quo, és a dir, per mantenir i conservar les coses tal i com estàn sense què es modifiquin o canviïn les condicions entre les classes social dominants i les classes socials submesses o dominades.
El fonamentalisme promou que s'ha d'incomunicar o retenir a aquelles persones que tenen una creença específica i a més està destinat a tenir un líder nat a més de ser intransigents amb altre ideals diferents al seus en qüestió de la religió.
El fonamentalisme i la capital social s'assemblen en què tots dos elaboren una col·laboració entre diferents grups socials, per tant, la capital social és la sociabilitat d'un conjunt humà i aquells aspectes que permeten que la col·laboració proseri, i poder mantenir unit un objectiu determinat. Per tant, com es pot deduïr tenen una gran semblança ja que el fonamentalisme i la capital social promouen l'agrupació i la unió d'aquelles persones que tenen els mateixos pensaments i la mateixa ideología religiosa, i a aquesta forma de comportament se'l denomina exclusiu, que és justament l'exclusió d'una sèrie de persones que no comparteixen un mateix ideal.
Finalment, la relació que podem establir entre el text d'Amartya Sen i el text de Theodore Zeldin es que tots dos tenen el sentiment de pertànyer a un grup social fonamentaliste, és a dir, creuen que els seus pensaments i creençes son les úniques correctes, aquest es el seu propòsit.
L'origen d'aquesta manera de comportament d'algunes persones es pot datar a la fi de la dècada de 1910 en els Estats Units d'Amèrica, després de l'enunciació per part de l'Assemblea General de l'Església Presbiteriana dels EUA dels Cinc Fonaments necessaris i essencials de la fe cristiana.
Aquest fonamentalisme neix com a reacció perquè la societat moderna comença a guiar-se per lleis humanes i deixa de banda les divines, afectant els hàbits quotidians i l'estil de vida. Ràpidament es va estendre per aquelles comunitats cristianes protestants, ja que en molts casos es qüestionava la inefabilitat de la Bíblia i aquests haurien de contrarestar els valors del modernisme per a tornar al cristianisme i a confiar en aquest.
La funció que desenvolupa la religió en la societat actualment es reforçar i mantenir els valors culturals i tradicionals. I demés d'això, donar a algunes persones il·lusió per el fet de creure que tenen a algú que els ajuda en casos extrems o diaris de la vida de cadascú. Les religions acostumen a tenir un capital social exclusiu.
Les formes dels vincles socials que el fonamentalisme promou són les següents: no acceptar altres formes de pensar, ni d'ideals, és a dir, no volen a persones amb unes idees diferents a la resta, ja que no es posarien d'acord i aquests podrien convèncer a altres.
La relació entre fonamentalisme i capital social és molt semblant ja que el fonamentalisme fa unir a persones amb la mateixa ideologia i política (partits polítics...) i religiós (cristianisme, judaisme, islam...) i el capital social és la capacitat de socialitzar grups de persones. Per tant, aquests dos termes són molt semblants i acostumen a ser comportaments exclusius ja que no volen a persones diferents en els seus ideals.
Les idees que el text d'Amartya Sen fa entendre una cosa semblant al text de Theodor Zeldin, ja que expressa que en una comunitat de veïns, tots tenen sentit d'identitat, és a dir que cadascú es diferencia de tothom, però alhora tenen un sentiment de pertinença al grup veïnal, per ajudar-se els uns amb els altres i així fer que el grup funcioni i faci que cadascú s'allunyi de les egocèntriques vides i siguin més feliços; però també diu "la desgràcia del do de l'exclusió també pot anar de la mà del do de la inclusió" , i fa referencia a això degut a que aquesta comunitat de veïns pot ser la mateixa que llenci maons a les finestres dels nouvinguts. Per tant tot es contradiu una mica.
I en l'altre text (Theodor Zeldin) ve a ser el mateix; ja que explica que els ciutadans d'una ciutat d'Egipte, no accepten al 100% els nous immigrants. I aquests es senten fóra de lloc, amb el sentiment de no poder aportar tot el que volen a la societat. I per tant els que fan aquests immigrants es unir-se i ajudar-se uns amb altres, igual que els ciutadans natius també tindran un sentiment de pertinença entre ells; per tant torna a passar el mateix que en l'anterior text "... el do de l'exclusió també pot anar de la mà del do de la inclusió".
Blanca Aguilar Pera
1r Batx A
El fonamentalisme es un comportament ideològic, polític i religios amb unes creençes úniques.
El fonamentalisme sorgi al segle XX, va sorgir perquè la gent va deixar més apartades les lleis religioses i es van centrar més en les lleis humanes i així van canviar les costums que tenien.
El fonamentalisme que surt al text del Theodor Zeldin, és més del tradicionalisme, perquè al mateix temps que discrimina al sexe, també discrimina als immigrants.
El capital social té un gran semblar amb el fonamentalisme, ja que tenen en comú, que la gent crea xarxes socials o grups on dintre d'aquests tenen unes idees i compleixen aquelles idees i els qui no les compleixen el deixen de banda o els discriminen.
Aquest text fa referència a la identitat i al sentiment de pertinença, ja que la identitat el significat que té és: que es té més relació amb la gent que coneixes i així cada cop el vincle amb aquesta gent és més fort.
I el significat de sentiment de pertinença dintre del context d'aquest text és: que s'identifiquen a través de les creençes de cadascú i s'ajuden així que pot fer que la vida de tots sigui millor.
La funció que fa la religió en la societat es de reforçament dels trets tradicionals i culturals per sobre de la nova societat moderna que no es basa en coses divines sinó en les lleis humanes, així com fer creure les persones que tenen algú en qui creure quan tot els hi va malament, una mentida per diro aixi.
El fonamentalisme podria tenir relació amb el capital social? clar, quan hi han diferents grups socials s'uneixen o quan un grup social fa que diferents persones amb la mateixa ideologia o religió s'uneixin per així crear vincles més forts per a que no es dissolgui, es pot dir que hi ha relació. En el fonamentalisme només s'utilitzen uns arguments / idees, i aquests arguments / idees son els unics per basar-se en tot i en tothom.
Finalment, crec que si que son comparables els textos de Zeldin i d'Amartya Sen ja que tots dos ens donen a entendre que l'unió de diferents persones a un grup tenen el mateix sentit d'identitat i de pertinença, es a dir, aquestes persones si s'uneixen a un grup se sentiran identificats amb els altres i no es veuran sols i de pertinença en el fet de que tenen una comunitat amb la qual s'identifiquen.
Andrea Rubio.
El fonamentalisme va sorgir al començament del segle XX en el qual van sorgir diferents moviments islàmics com a reacció a la modernització i occidentalització de la seva cultura i també com a resistència al colonialisme.
El fonamentalisme advoca pel retorn a les arrels de l'Islam i rebutja la interpretació de la sharia, normativa que s'ha d'aplicar, segons aquesta tendència, de forma literal també és un moviment religiós i polític de masses que pretén restaurar la puresa islàmica mitjançant l'aplicació estricta de la llei alcorànica a la vida social.
El fonamentalisme a Egipte el que vol és tornar a l'edat mitjana perquè en aquest llavors encara hi havia la discriminació de sexe, les dones sempre estaven amb les dones i els homes amb els homes, ara a Egipte estan fent el mateix ja que a cada persona segons el seu sexe els dius que facin unes activitats diferents als del sexe oposat.
El que tenen en comú el fonamentalisme i el capital social és que diverses persones s'uneixen i formen un grup, comparteixen les seves idees i intentes difondre-les, se senten així per comparteixen el "sentiment de no acollits al món tal com és." No tenen la possibilitat d'exercir un èxit al llarg de la seva vida.
Les idees que comparteixen són que cada persona és diferent però tot i així la gent s'uneix per compartir alguna sola o moltes experiències que tinguin en comú i vulguin difondre amb el poble.
Començarem dient la definició del fonamentalisme, en respecte el text. El fonamentalisme és un comportament ideològic, polític o religiós, que està implicat en l’acceptació d’uns únics i principals pensaments . Per tant, és pot entendre de que si algú no té els mateixos pensaments que la resta, serà apartat de les persones ( és a dir “discriminat”), a causa de que intenti fer canvia d’opinió, a la resta de la gent.
Podem dir que l’origen del fonamentalisme és a principis del segle XX en els Estats Units D’Amèrica. I que és una reacció, a causa de que la societat moderna és deixar en duu per les normes humanes i deixa apartades les normes divines, afectant d’alguna manera a la vida quotidiana i l’estil de vida que tenia cada persona. També farem referència a la funció que té la religió que és la següent: la seva funció és conservar tots els valors que han estat des de fa molt temps, és a dir els de tota la vida. I a més, també és un tipus d’il•lusió que té una persona, la qual creu en allò, i també creu que l’ajudarà en tots els problemes que tingui durant tota la seva vida.
Aquest concepte del fonamentalisme el que promou és el tradicionalisme, és a dir volen mantenir els ideals antics i continua amb les mateixes tradicions que han estat durant molt de temps. També el que promou, és que no accepten les diferents maneres de pensar i veure la vida, ja que volen que tots tinguin els mateixos ideals.
El fonamentalisme es un comportament polític ideològic o religiós. Comporta la creença de que el pensament del grup al que es pertany es l’únic vàlid i acostuma a controlar les persones dins del mateix grup. Aquest control comporta uns vincles que exclouen als que no comparteixen els mateixos pensaments que el grup. El fonamentalisme va sorgir antigament com la reacció en contra de l’abandonament de les idees clàssiques
La principal relació entre el fonamentalisme i el capital social es el intent de crear comunitats amb avantatges pels seus integrants. Aquestes idees s’intenten difondre entre els que no integren el grup
Al text el fonamentalisme te moltes semblances amb el tradicionalisme ja que discrimina els que no són del mateix país(immigració) i el sexe femení. Els sentiment de pertinença dins del grup els identifica i els permet ajudar-se mútuament
En aquest text redactat per Theodor Zeldin, en el seu llibre “ Historia íntima de
la humanidad “, ens fa referència als fonamentalistes egípcis, basant-se en el fonamentalisme, que neix a principis del s.XX en els EE.UU i és denominat un conjunt de corrents religiosos o polítics que sorgeix com a reacció quan la societat moderna comença a guiar-se per les lleis humanes i deixa de costat les lleis divines, afectant als hàbits quotidians i a l’estil de vida.
Per tant podem dir que estem davant d’un capital social exclusiu, la gent que pertany en aquest moviment són persones que tenen una ideologia o manera de pensar molt radical, gent molt extremista, que viuen les seves creences al límit, i quan emigren a un altre país amb unes costums i tradicions completament diferents a les seves, no se senten acceptats per la societat i per això s’agrupen entre ells formant associacions o grups tancats, per mantenir les seves costums en el país en que estan vivint.
Aquests grups tenen una mentalitat retrògrada, tot i que ells es pensen que estan evolucionant en la seva manera de pensar, cada vegada s’estan allunyant més de la societat actual, són grups masclistes i separatistes.
Aquest tipus de capital social, perjudica a la democràcia, perquè amb la seves tradicions i costums del seu origen, en certa manera obliguen a la resta de persones, a ser com ells, és a dir volen que l’altra gent, només se senti identificada amb la seva ideologia..., per aconseguir ser tots iguals, i modelar la generació següent.
Són nacionalistes radicals perquè somien amb una nació ideal que cuidi de tots els seus ciutadans i garanteixi l´autoestima.
Vestint-se a la manera tradicional, moltes dones troben seguretat contra la censura i amistats, un
sentiment de pertinença i, sovint, la possibilitat de representar un paper actiu en l´organització,
junt amb la satisfacció d´estar ajudant a modelar la generació següent.
En acceptar que les persones de cada sexe i edat han de realitzar únicament determinades funcions, limiten la competència.
Mario Muñoz
Per tant, es denomina fonamentalisme a diferents corrents religiosos que promouen la interpretació literal d'un text «fonamental» (com per exemple l'Alcorà o la Bíblia) com a autoritat màxima, davant el qual cap altra autoritat pot invocar-se, i que hauria d'imposar-se sobre les lleis de les societats democràtiques.
Els vincles socials del fonamentalisme són forts ja que uneixen persones que tenen aspectes en comú importants, (en el cas del text de Theodor Zeldin parla de que comparteixen un sentiment de no ser acollits en el món tal qual és, de no haver un lloc adequat on poder exercir els seus talents ni possibilitat d´assolir un èxit del que puguin sentir-se moralment orgullosos) ja que estem davant d’un capital social exclusiu, manifesten una certa hostilitat envers altres grups i mira pels interessos dels propis membres (“tenen la convicció de proporcionar una solució viable a la crisi de la modernitat i permetre els joves superar la indigència en crear una nova moralitat amb el suport dels seus iguals”).
La relació del fonamentalisme amb el capital social es molt clar, es crea un grup amb un vincle exclusiu amb uns membres que s’identifiquen pel fet de no sentir-se còmodes amb el tipus de societat que viuen, tenen un fort sentiment de pertinença amb aquest grup perquè creuen que podran crear una futura generació millor amb una nova moralitat gràcies a la cooperació entre els seus iguals, el fet de difondre les seves idees entra dins del capital inclusiu, per tant aquest fonamentalisme comparteix característiques dels dos tipus de capital social.
Tal i com assenyala Amartya Sen, el fet d´identificar-se amb els altres en la mateixa
comunitat social pot fer que la vida de tots sigui molt millor dins d´aquesta comunitat, precisament això és el que passa al fonamentalisme.
Àlex Peso Casado
1r Batxillerat A
sus ideologias no pueden ser contradecidas con la politica o su democracia.
con un lider que lo guie hacer mas radicales para llevar su vida religiosa a su dios
la capital social busca manera de mantener su union tanto interior como exterior
El fonamentalisme té el seu orígen en la religió, ideologia defensant una doctrina o practica establerta, basada en un moviment ideologic, polític o religios de masses, vol dir en la associació d'un capital social, que s'identifiquen entre si mateixos. La religió, en aquest cas, adopta un paper molt important, és el pilar de solidesa amb el qual pretenen aplicar una llei en la vida d'una societat.
Els contactes socials incideixen en la productivitat d'individus i grups, i el fonamentalisme fa ús d'aquest capital per tal d'afermar els seus vincles i d'aquesta manera aconseguir una nació radical, limitant el desenvolupament de la vida social i enfocant-la com a una pràctica religiosa.
Una societat fonamentalista és una societat amb un capital social exclusiu, on l'individu es troba aïllat i la religió es converteix en el cultura, obligació.
Amartya Sen i la relació amb aquest text és tan simple com que un individu reafirma la seva identitat i té un sentiment de pertinença en una comunitat perquè perteneix i s'ha format en aquesta, ja sigui seguint una religió i tenint unes determinades creençes o tradicions tant com seguiir un ideologia.
Amb aquest canvi afectà a dues coses: els hàbits quotidians d'aquests i el seu estil de vida.
Va néixer a principis del segle XX en els EUA i ràpidament va definir l'ideari de les comunitats cristianes que eren protestants.
El fonamentalisme designa avui dia un comportament ideològic, polític i religiós que implica l'acceptació d'un dogma únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma.
Els fonamentalistes promouen uns vincles socials, ja que volen ells formes correctes, no volen a cap integrant que tingui una forma de pensar distinta ja que això podria distorsionar i empitjorar el grup, amb les mateixes idees, etc.
La relació que tenen el fonamentalisme i el capital social és bastant semblant, ja que les dos volen una comunitat que pensin de la mateixa forma, no volen tenir opinions diferents dins de la comunitat, i qui ho fa, es discriminat i exclòs d'allà.
La relació que tenen és el mateix sentit d'identitat i ho segueix el sentit de pertinença, ja que lo que vol fer el fonamentalisme es crear una identitat on una comunitat amb el mateix pensament puguin enriquir els seus llaços i fer coses per els altres, encara que també pot ajudar a sortir de la teva egocèntrica vida.
El sentit de pertinença practicat en una comunitat és té a compte com un recurs.
Aitor Pradas Veredas
1r Batxillerat "A"
1r Batx B
El fonamentalisme va sorgir al segle XX, és un corrent ideològic i religiós. Segueix una normativa estricta, com per exemple, les religions les quals segueixen les normes que es troben escrites en llibres sagrats com el cristianisme que segueix la Bíblia o el islam que segueix el Corà.
Les persones que segueixen el fonamentalisme creuen que les seves idees són les correctes, les superiors a les demés, són la seva única veritat.
Molts comportaments de l'Edat mitjana, com per exemple, el teocentrisme, pot estar considerat fonamentalisme, per això en aquest text, en Theodor ens diu que aquest comportament aïllatiu, sembla que faci tornar enrere a la societat encara que les persones que el practiquen creuen que és la manera correcta d'actuar, per fer avançar les societats i sobretot per a les futures generacions.
Des del meu punt de vista, el que aquests egipcis pretenen fer és millorar la societat encara que jo penso que d'una manera equivocada, ja que formar part d'una comunitat d'aquest tipus implica un sacrifici, has de seguir unes normes imposades normalment per un líder o alguna cosa representativa.
Aquest comportament et fa aïllar-te dels demés, família, amics, aquestes persones tenen una vida limitada ja que tot gira envers els seus ideals i els defensarien fins la mort, perquè se senten identificats amb ells.
2a part
La relació que hi ha entre el fonamentalisme i el capital social és bastant clara, ja que els dos comportaments són molt similars, per exemple tant en un com l'altre les relacions entre els individus de les comunitats es basen en l'ajuda mútua, en el avui per tu i demà per mi, són persones que troben recolzament amb d'altres ja que comparteixen molts ideals, i molts pensaments.
Una altra similaritat són les idees, creuen que són superiors a d'altres i les volen difondre perquè més gent pensi com ells, també relacionat a això hi ha l'exclusió de la societat, totes aquestes persones s'han unit ja que es troben excloses, com diu el text no troben el seu lloc al món.
Tant Amartya Sen com en Theodor comparteixen la idea que sentir-se pertinetn a una comunitat és considerat un recurs, un capital social, també creuen que aquest sentiment fa excloure a les persones de la societat actual i de les famílies. Els dos textos, també tenen en comú la idea contra els nouvinguts, tant uns com altres veuen que entre ells s'accepten però no passa igual amb els nouvinguts els quals són mal rebuts ja que no pensen de la mateixa manera que ells.
Des del meu punt de vista, crec que aquestes comunitats no són la manera correcta d'avançar en el món el qual vivim sinó que tot el contrari, aquestes persones són excloses d'una manera voluntària de la vida, de la societat.
Les dones egípcies com diu el text se senten satisfetes perquè creuen que ajuden a les pròximes generacions encara que estan equivocades ja que els inculquen als nens aquesta manera de pensar, d'aïllar-los del món i de les seves famílies.
Si tal i com diuen es troben “marginats” pel món occidental per causes de la cultura que engloba des de la religió fins als costums més tradicionals i arrelats en un poble determinat el que haurien d’intentar es integrar-se més al món modern enlloc de tancar-se més sobre si mateixos.
Posem per cas, un egipci que cregui en la religió musulmana, en molts casos fan que les dones vagin amb el burka o el nicab, això es una de les causes per les quals la gent del món occidental “margina” ha aquestes persones. Doncs per intentar solucionar-ho, enlloc d’agreujar-ho vestint-se com a l’Edat Mitjana podrien aprendre que una dona perquè ensenyi el cabell no vol dir que siguin indignes d’anar al cel.
Però també se’ls ha de donar la raó, les persones del món occidental no ens hauríem d’ofendre tan fàcilment per veure una persona amb una cultura diferent, i trobo totalment normal que no vulguin canviar-ho, estan totalment en el seu dret.
1 de Batx.A
El fonamentalisme és un comportament ideològic, religiós o polític que implica una acceptació i creença d’un únic pensament, que acostuma a regular el comportament de les persones.
En altres països, hi ha gent que es pensa que la seva religió és la millor i no accepten a les altres persones que creuen en altres religions, per altre banda hi han els immigrants que venen de fora i alguns d'ells no tenen treball fins que s'ajunten un grup d'aquests immmigrants i es fan un grupet i digessim "que es fan com la seva propia religió".
Va néixer a principis del segleXX en els EE.UU i ràpidament va definir l'idea de les comunitats cristianes protestants.
És a dir que el fonamentalisme és basa en el pensament d'un grup o comunitat on les persones que hi pertanyen sinó compleixen les ideologies imposades dins, en són discriminats i en alguns casos fins i tot exclosos.
De la relació entre el fonamentalisme i el capital social podem dir que són bastant semblants ja que com he comentat en l'ultim paràgraf sobre el fonamentalisme creen aquests col·lectius de persones i el que no compleix les seves ideologies en són discriminats i a vegades fins i tot expulsats.
Dins d'aquest text de Theodor Zaldim, que pertany a "Historia íntima de la humanitat" podem dir que el fonamentalisme és força semblantal tradicionalisme perquè les persones que són del gènere femení i les que tenen una altre procedencia (immigrants)
Jo crec que la actitud dels egipcis és totalment errònia perquè si pertanys a un grup d'aquests et fan tenir unes ideologies ja marcades per algun màxim representant dins d'aquest col·lectiu, aquest fet normalment fa canviar el teu comportament envers els éssers més pròxims cap a malament perquè aquestes persones nomès tenen el cap en aquests ideals que segueixen, i això fa que s'aïllin dels que més estimen.
Jordi Sotomayor
1RB
Aquesta reacció en España es podria qualificar de racisme, peró esclar parlem de gent musulmana i no es diu que siguin racistes, sino contraris als nou vinguts. . .
També parla de restaurar els valors familiars (es clar que sí! el patriarca al cap, els fills mascles, el gos , la dona i les filles, aquest es el model de família que volen, el que no permetei que una dona sigui igual de lliure que la dona de la foto...)posan't l'excusa de la pau i l'harmonia.
Al tercer paràgraf parla de que son nacionalistes radicals perquè somien amb una nació ideal (...) junt amb la satisfacció d'estar ajudant a moderar la generació següent, aixó semla una anarquia(nomès per un tret) destru-im el mon que coneixem, cremem esglèsies, posem draps al cap a les dones, destruïm les modes . . . i reconstruïm un mon nou on siguem ignorans i atrasats civil ment on ens guiem per dé i l'home sigui el sobirà de l'hogar.(de fet ho estan intentan fer, dia si, dia tambè molts cotxes o persones bombes explotan en mercats de països islamistes amb l'objectiu de construir un mon amb pau i hermonia( que bonic i hidílic...)
(hem sap greu ser així de realiste peró jo en aquest text el que veig es que un home (que mereix tot el respecte del món independentment de la seva intel·lectualitat) llest i culte intenta justificar de manera indirecta molts comportaments islamistes com ara la discriminació de genere o la destrucció del món occidental en els séus països.
Ara bé, dues coses son clares, tant el fonamentalisme com el capital social volen ser comunitats de persones amb uns determinats gustos o creénçes tant d'aspecte religiós com polític amb l'objectiu, d'ajudar-se entre ells, es a dir o ets d'ells ( t'ajuden i son bons amb tú) o no ets d'ells ( ni et miren a la cara o el mes radicals com el Ku Klux Klan o els grups terroristes islamistes et pican o et maten per no ser com ells o pensar dieferent), tambè hi ha el factor de l'exclusió que per molt que vulguis formar part d'un grup social no t'admeten ja sigui per el teu estat económic, religiós o per la feina que realitzis. I el factor de l'inclusió, com per exemple les mutues, allá interessa que hi hagi molta gent afiliada per fer-se forts.
Engloban`t tant definicions com el text la relació seria que aquests Egipcis exclouen als que son diferents, tancnt-se en comunitats d'iguals per tal de sentr-se una mica millor en un món que no els accepta.
Bona Nit.
1er Batxillerat A
El fonamentalisme designa avui dia un comportament ideològic, polític o religiós que implica l'acceptació d'un dogma únic i exclusiu i l'observació d'una normativa molt rígida que regula els principals aspectes de la vida quotidiana, regits per aquest dogma. Es caracteritza per l'exclusivisme, l'aïllament i l'antagonisme defensiu o conquistador amb qui no comparteix el mateix punt de vista o creença. Sovint també implica una oposició als canvis aportats per la modernitat, una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista. El mot té una connotació negativa, d'intolerància i radicalitat.
El fonamentalisme és un concepte modern que sorgeix com a reacció quan la societat moderna comença a guiar-se per lleis humanes i deixa de banda les divines, afectant els hàbits quotidians i l'estil de vida.
La relació entre fonamentalisme i capital social és que els dos el que volen es construir un grup, per mantenir allò en el que creuen, tant siguin religions, polítiques...
En el text de Theodor Zeldin es veu com a Egipte, no accepten els nous vinguts, només per el fet de no pertanyer a unes caracteristiques estrictes. Això fa que entre els que no es senten acceptats s'uneixin per ajudar-se.
Personalment crec que la gent tindria que estar mes oberta a altres religions i punts de vista, crec que no tindrien que existir enemics, sino gent de la qual podries aprendre de coses que no tens que fer o d'errors que tu creus que ha comès, crec que cada societat, cada grup social podria tenir les seves creences mentres que no perjudiquesin ni discriminessin a altres grups socials amb diferents punts de vista.
Aina Soler Marquillas
El fonamentalisme es una com reacció quan la societat moderna comença a guiar-se per lleis humanes i deixa de banda les divines, afectant els hàbits quotidians i l'estil de vida.
EL FONAMENTALISME es sol basar en grups de perdones que creu o que tenen creença unica. Una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista o feminista . Es una visió no històrica de la veritat, el principi d'un líder, la creació d'un enemic i l'afirmació masclista feminista.
ES com reacció quan la societat moderna comença a guiar-se per lleis humanes i deixa de banda les divines, afectant els hàbits quotidians i l'estil de vida.
El fonamentalisme designa avui dia un comportament ideològic, polític o religiós.
El fonamentalisme es guiada es les religions : Cristianismes , islam ,Judaisme; son le religion que mes
utilitzan el fonamentalisme .
El fonamentalisme apareix durant a principis del s.XX als Estats Units.
Es coneix com a una manera d'actuar ideològica, religiosa i política amb un mode diferent de pensar i creences pràctiques comunes determinades.
Sorgeix com a una reacció cap a la societat moderna, a partir d'això la gent canvia totalment. Comencen a transformar el seu estil de vida . De basar-se en la religió, on trobem factors emotius, intuïtius ètics, costums, rituals i les seves lleis morals... passen a tenir una vida diferent, com a no dependre gaire de la religió.
Els fonamentalistes del que parla en el text són nacionalistes radicals, recolzen que les seves idees són les adequades, de correctes pensaments i les que s'han de seguir.
Volen una nació correcte, que cuidi de tots els seus ciutadans i garanteixi l´autoestima de tots.
Tots contribueixin en gran mesura a la identificació, allò que comparteixen els ciutadans i genera una comunitat.
Al text de Amartanya Sen també surt el sentiment de pertinença quan una persona pertany a una mateixa comunitat que els altres i se sent identificat amb les damés persones.
L'exlusió quan els fonamentalistes egipcis discriminen o al contrari quan es parla de l'inclusió, introdueixen algú dins de la seva comunitat ja que hi han aspectes en comú amb la resta de la gent del grup social o comunitat.
Intenten que les noves generacions no canvïn la seva ideologia cap a la modernització.