Equitat i respecte de les diferències.

El model liberal o republicà funciona amb l´expectativa de transcendir les diferències més que per proveir d´ocaxions per al seu reconeixement, expressió i entrellaçament. Com afirma Taylor (The Politics of Recognition, 1995), es tracta d´un model que no és hospitalari amb la diferència. (...) El gran desafiament del món actual consisteix en com articular la convivència en societats profundament plurals evitant alhora el model comunitarista i el model de la privatització de les identitats. (...)

Les demandes d´equitat han propiciat un gir imprevist i ens exigeixen una nova formulació de la igualtat que podria sintetitzar-se així: cal tornar a valorar les diferències per avançar en la lògia de la igualtat (Alain Renaut, Un debat sur la laicité, 2005). (...)

No es poden assegurar les llibertats individuals sense respectar la pluralitat cultural. Els drets individuals són insuficients per respresentar equitativament les diferències (Will Kymlicka, Multicultural Citizenship: a Liberal Theory of Minority Rights, 1995). (...)

Estem davant d´una transformació de la política exigida per la profundització en el pluralisme social. En el món contemporani s´ha produït un gran desplaçament que cal tenir en compte per configurar realitats tan valuoses com el món comú, allò públic o la laïcitat amb l´objectiu d´integrar en elles les diferències i no simplement neutralitzar-les; no es tracta d´eliminar-les sinó de reconèixer-les sota un règim d´igualtat.

Daniel Innerarity, Políticas del reconocimiento, Claves de razón práctica, Julio/Agosto 2009, nº 194