El potencial alliberador del llenguatge.

No és veritat que el llenguatge sigui la nostra gàbia de ferro. La coneguda sentència del Tractatus, "Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món" s´ha entès quasi sempre com una manera emfàtica de dir que només és possible pensar des del llenguatge o, en una formulació més rotunda, que pensar i usar el llenguatge eren les mateixes coses. Sense llenguatge no hi hauria pensament.(...) per als nacionalistes romàntics, per exemple, cada llengua comporta una manera diferent de conceptualitzar les experiències, de capturar cognitivament el món, de manera que la llengua d´una persona determinaria la seva comprensió de la realitat.

Ara bé, la sentència wittgensteiana també es pot entendre com una afirmació de les enormes possibilitats d´ampliar el nostre món. El llenguatge humà conté un extraordinari potencial alliberador. Per veure-ho convé tenir clara la seva particularitat, la seva essencial novetat respecte els protollenguatges. Per descomptat, el nostre complexe llenguatge no surt del no res. De fet, bona part de les propietats semàntiques que atribuïm al llenguatge humà es poden rastrejar en les representacions mentals de criatures prelingüístiques. Hi ha  prou evidència que els animals empren conceptes, fins i tot idees i inclús rudimentaris pensaments (o quelcom de semblant) sobre situacions, coses o esdeveniments del món. En aquest sentit, es podria dir que posseeixen "significats prelingüístics", que es mostren capaços de relacionar representacions mentals internes amb el mobiliari del seu entorn. Reconèixer aquesta competència segurament ens obliga a corregir la visió tradicional del significat com una connexió directa entre el llenguatge i el món, una visió que hauria prescindit de la ment. Per dir-ho d´una altra manera, el significat d´una paraula estaria present abans que la paraula existeixi.

Ara bé, la complexitat del llenguatge humà el situa en una altra lliga. Hi ha una radical novetat que es mostra en els seus dos components centrals: l´ús extensiu d´arbitràries connexions (apreses) significat-forma i la seva combinació en sistemes sintàctics. A partir d´aquí es desplegarà l´enorme potencial del llenguatge, possibilitats derivades de les seves específiques propietats: recursivitat, abstracció, combinatòria, potencial simbòlic, etc. Aquest pas és quelcom més que el mateix una mica millorat. El llenguatge, abans que una presó, és la manera de sortir de la presó. O per dir-ho amb un altre poeta, Manuel Altoaguirre, "ya que no puedo ser llibre, ampliaré mis prisiones."

Félix Ovejero, Emociones razonables, Claves de razón práctica, nº 203, junio 2010