Fàbrica de ciutadans.

Abans que Newton col—loqués totes les coses en la indiferència d'un espai buit sense límits i Einstein buidés de sentit tot lloc per convertir-lo en un registre variable d'una observació sense observadors, els humans creien, com Aristòtil, que a cada ésser li corresponia per natura un lloc. I el lloc propi dels éssers humans era la ciutat. Ciutat que no es redueix a la suma dels ciutadans, perquè no són aquests els que la fan, sinó ella la que els fa. No, òbviament, perquè la ciutat preexisteixi a l'aparició de la nostra espècie sobre el planeta, sinó perquè la nostra espècie només comença a ser humana quan organitza conscientment la seva convivència.

Per a una mentalitat thatcheriana ("La societat no existeix, només hi ha els individus"), afirmacions com aquesta no tenen cap sentit; són un simple "deix" hegelià, el típic prejudici "totalitari" dels enemics de la societat oberta, tant nostàlgics comunitaristes com doctrinaris marxistes. Als qui veuen les coses d'aquesta manera caldria preguntar-los en quina d'aquestes dues categories posarien els antics. No solament els filòsofs que van reflexionar sobre la natura de la polis, sinó els ciutadans que la van habitar. Perquè centenars de testimonis que han arribat fins als nostres dies ens parlen d'una comunitat d'éssers lliures en què llibertat i comunitat no solament no s'excloïen, sinó que es garantien recíprocament.

Si es va en compte de no idealitzar unes societats l'economia de les quals depenia en gran manera del treball esclau, el coneixement de l'antiga polis grega i de les seves rèpliques romanes continua sent una font inesgotable d'idees per abordar els problemes que planteja la vida en societat. Idees que l'individualisme d'estirp liberal, tan útil en el seu moment per mobilitzar poblacions reduïdes a la servitud per segles de feudalisme i d'absolutisme, ha fet oblidar fins al punt que grans masses tendeixen a veure la ciutat moderna com una presó de què és peremptori escapar així que ho permet el calendari laboral.

Miguel Candel, Polis, el lloc dels humans, Barcelona Metrópolis, Tardor-Hivern, 2007-2008
http://www.barcelonametropolis.cat/ca/page.asp?id=21&ui=74

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Percepció i selecció natural 2.

Gonçal, un cafè sisplau

Darwin i el seu descobriment de la teoria de l'evolució.